Si vostè no té la contrasenya del wifi del despatx professional de l’arquitecte Marc Calvet, cònsol menor d’Escaldes, vostè no és ningú. Feia dies que el Tribunal de Corts no vivia una vista oral tan esperpèntica com la derivada de la querella de l’empresari hoteler Ramon Canut contra Calvet. El cònsol ha estat jutjat per un presumpte delicte de calúmnies amb publicitat i un altre de difamació. Només l’acusa l’empresari, que demana una pena de tres mesos d’arrest condicional. El ministeri fiscal considera que no hi ha prou elements per actuar contra el cònsol escaldenc. La causa de tot plegat, un missatge que va aparèixer en forma de comentari a una notícia en la versió digital d’un diari del país. La història es remunta al 2013, en plena batalla per la conversió en zona per a vianants de l’avinguda Carlemany.
El fet clar és que el comentari de caràcter difamatori va ser enviat al diari des del router del despatx de Calvet. Del despatx que com a arquitecte té al nucli antic d’Andorra la Vella. De fet, l’advocat del cònsol ha arribat a demanar “disculpes” en nom del polític per no haver controlat prou degudament la utilització de la seva xarxa telemàtica, del seu wifi. Però ni l’advocat ni menys encara Calvet han reconegut haver estat els autors del missatge. I és que, manté la defensa, hi havia moltíssima gent que disposava de la contrasenya del wifi i, per tant, tant des de dins del despatx com des de fora haurien, segons la defensa de l’arquitecte, pogut enviar el comentari.
I justament aquest fet, que hi hagués desenes de persones que tenien al seu abast la contrasenya del wifi tot i ser d’accés privat -a l’inici, el propi acusat mantenia que era d’accés lliure, una de les contradiccions que ha remarcat la representació legal de Ramon Canut-, ha estat el moll de l’os de la defensa del cònsol escaldenc. Fins a esdevenir sorneguera. O com a mínim, esperpèntica. I és que ha desfilat davant el tribunal una bona colla de persones -amics, coneguts, treballadors del despatx, familiars de Calvet- que asseguraven que, realment, tothom disposava de la contrasenya. I tothom, poc o molt, coneixia Canut.
L'empresari, l'únic que acusa, demana tres mesos d'arrest condicional per al polític i arquitecte; la fiscalia manté que no hi ha prova suficient per condemnar
Una altra cosa és que es tingués bona o mala relació amb l’empresari o que es tingués clar quina era la situació personal en el vincle que llavors mantenien hoteler i polític. O expolític i arquitecte. Sincerament, ridícul tot plegat. Gairebé, ridícul que una causa com aquesta acabi arribant davant del Tribunal de Corts. Una batalleta de poble, de dos ‘gallets’ ferits que volen demostrar, l’un i l’altre, qui la té més llarga. D’indicis contra l’ara cònsol n’hi pot haver molts. De fet, ho ha reconegut el mateix advocat de la defensa. Proves per condemnar serà més complicat i aquest tipus de delictes no es poden penar sols per indicis.
Ara, també és clar que el fet que el tribunal presidit per Josep Maria Pijuan hagi portat l’afer, davant la insistència de l’empresari, fins a la vista oral, és perquè probablement té el convenciment, que no la certesa, que Calvet sap molt de l’autoria del missatge difamatori. I, d’una manera o altra, haurà pagat la seva pena. Encara que sols sia la de banqueta. Això sí, escortat per una bona pila de persones. A part de tots els testimonis que han declarat al seu favor, bona part del consistori escaldenc. Aquest matí de dimarts ha quedat ben clar que les administracions funcionen per l’activitat dels funcionaris. Des de la cònsol Trini Marín i pràcticament tota la majoria demòcrata eren a la seu de la Justícia.
Amb un comentari difamatori enviat a la versió digital d'un diari del país com a rerefons, la vista oral arran d'una querella de l'hoteler ha estat poc menys que esperpèntica
Per ser testimonis d’una batalleta de pa sucat amb oli. Probablement té raó la fiscal -ho haurà de dir el tribunal, és clar. quan diu que “no hi ha prova suficient per trencar la presumpció d’innocència” del cònsol menor d’Escaldes. “Prova suficient per acusar Calvet.” Probablement també té raó l’acusació particular quan ressalta tot un seguit “d’incoherències” protagonitzades per Calvet. Des de mantenir a l’inici que era una wifi d’accés lliure, que després quedés clar que era d’accés privat i tancat, que s’aferrés després al fet que a l’hora que s’hauria enviat el comentari no era al despatx si no en una visita d’obra -ningú ha remarcat que des que s’envia un comentari al moment que apareix publicat no passen sols minuts, poden passar hores-.
La representació lletrada de Canut també ha destacat Calvet no va denunciar que algú havia usat indegudament la seva senyal de wifi o que no va posar a disposició de la Batllia els dispositius tecnològics. I també té raó la defensa del cònsol quan diu que a ella li pertocava fer actuacions de defensa, no de presumpta incriminació. O que l’únic a priori clar és que el missatge “ha sortit de la wifi del despatx” del polític i urbanista. Però que no es pot anar a buscar tres peus al gat amb si hi havia una mala relació entre els dos protagonistes de la història o un possible deute contret entre ells. “Tot això són indicis” i res més, manté la defensa de l’arquitecte i polític escaldenc.
Picabaralles de poble, ja s’ha dit. Riure per no plorar. I el 26 de juliol el resultat de la ‘batussa’. La sentència. Mentrestant sempre poden demanar a Marc Calvet la contrasenya del seu wifi. Així quan passin pel barri antic d’Andorra la Vella tindran accés gratuït a Internet. Això és clar. Indubtable.
Per saber més pot consultar aquí o aquí.
Imatge d'Andorra Televisió.