Camí de la Batllia el concurs per designar cap de l’àrea de finances del SAAS

Un dels candidats denuncia, entre altres irregularitats, la deficient composició del comitè tècnic de selecció, una circumstància que ja va portar els tribunals a anul·lar un procés a Educació

-
-
El concurs per proveir d’un cap de l’àrea de finances el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) té molts números d’acabar a la Batllia. Una de les persones que va presentar la seva candidatura a la plaça ha presentat un recurs -ara per ara ja desestimat en fase administrativa- en què posa de manifest tot un seguit de deficiències suposadament hagudes en el procés de selecció que haurien de comportar l’anul·lació del concurs o, com a mínim, haver de fer marxa enrere fins a la redacció del plec de bases.

Si fa unes setmanes va ser la consellera del Partit Socialdemòcrata (PS) Rosa Gili qui va anunciar la presentació d’una pregunta per tenir més detalls de com el SAAS està duent a terme els concursos per ocupar les vacants i lamentava, en part, el fet que moltes d’aquestes places acabin sent guanyades per persones de nacionalitat no andorrana i, fins i tot, no residents al país -una situació que el recurrent en el cas de l’àrea de finances també posa la taula- ara transcendeix que un d’aquests concursos podria acabar davant de la Justícia, malgrat que el SAAS ha desestimat inicialment les pretensions del recurrent.

Entre altres coses, el recurrent al·lega que després de dir-li que havia estat eliminat, se’l va contactar per advertir-lo que seguia en la pugna i que se li faria una nova entrevista no prevista al plec de bases

Un dels arguments principals del recurs és la deficient composició del comitè tècnic de selecció, que justament és un dels motius que ja va portar els tribunals a anul·lar el primer concurs que havia de servir per consolidar places eventuals de mestre i convertir-les en fixes. A més a més, i quan suposadament la direcció econòmica i de recursos generals del SAAS, que en certa manera lidera el procés, hauria detectat les anomalies, va com repetir el concurs sense que enlloc s’establís aquesta circumstància. I és que el recurrent al·lega, entre altres coses, que després d’haver-lo informat que estava eliminat del procés -quan, remarca, el plec de bases no fixava cap prova eliminatòria- se’l va contactar per anunciar-li que continuava en el procés i que seria convocat de nou per fer-li una nova entrevista, quan les bases del concurs en recollien una de sola.

I és que, denuncia el recurrent, del que havia de ser un comitè tècnic de selecció qui li fes l’entrevista, en un primer moment sols va ser una tècnica de recursos humans -ni tan sols la cap, que és qui hauria preparat el procés però que ja havia anunciat que deixava el SAAS i, per tant, no hauria format part del comitès de selecció haguts en aquell moment- qui el va entrevistar en un primer moment abans que se li anunciés que havia estat eliminat i abans, òbviament, que se li comuniqués que tornava a estar en la pugna -com una desena de candidats més- i després se l’advertís que el comitè el formarien el director de recursos econòmics i generals i una tècnica de recursos humans que tot just s’acabava d’incorporar al SAAS.

Inicialment la institució sanitària ha desestimat les pretensions del concursant, que estaria ara analitzant nova documentació que se li ha facilitat en el marc d’un procés inicialment guanyat per una economista espanyola

El recurrent entén que són massa anomalies com per considerar vàlid el procés. Com per exemple, que se’l sotmetés a l’anàlisi per part d’una empresa externa sense que això estigués previst al plec de bases tot indicant-li que el treball d’aquesta consultora era només orientatiu i complementari però no tenia un valor real en tot el procés. El recurrent, que en relació a la composició del comitè recorda que una entrevista dirigida per una sola persona o, fins i tot, per dues, no es pot considerar feta per un comitè, també exposa en l’escrit que ha estat desestimat pel SAAS que l’acord de nomenament de la persona inicialment guanyadora del concurs més que argumentar els mèrits d’aquesta el que fa és justificar, a parer del recurrent, perquè no es pot considerar el procés ni nul ni tan sols anul·lable

Aquesta circumstància porta a pensar el denunciant que la institució sanitària temia i molt algun recurs i ja havia de preparar l’argumentació per refusar qualsevol acció que pretengués anul·lar el procediment, com així s’ha donat. En el marc del recurs, la persona que ha denunciat tot el seguit de deficiències ha sol·licitat que li siguin facilitades les puntuacions i valoracions de tots els candidats alhora que li siguin annexats, també, tots els seus currículums per poder analitzar mol més profundament l’encert (o no) del SAAS alhora d’avaluar els aspirants a la plaça en joc, que hauria recaigut en una economista espanyola no resident que, segons el recurrent, és més experta en consultoria informàtica que en direcció financera.

Etiquetes

Comentaris (2)

Trending