Actualment, i en seguiment de les disposicions que contempla la Llei de l’arbitratge, s’està desenvolupant l’estructura i funcionament de la institució. Com ja va avançar l’Altaveu, el primer president de l’ens serà el francès Pierre Raoul-Duval, tota una institució mundial en la mediació i litigació mercantil. S’han de constituir, però, els òrgans de govern amb el ple i la secretaria general, que serà qui veritablement ostentarà el poder de la institució atès que serà un càrrec executiu i que farà el seguiment del dia a dia. Lletrats com Manuel Pujadas o Francesc Badia estan en les travesses per ocupar el càrrec.
També resta pendent l’aprovació dels estatuts del Tribunal d’Arbitratge i el reglament aplicable als arbitratges que administri el tribunal. És clar, però, que per tot plegat es feia necessari una dotació econòmica que en principi, i si no hi ha una oposició dels socis, afiliats, integrants o com se li vulguin dir, han de venir dels dos organismes que el 2017 van signar un conveni per impulsar el tribunal. En tant que institució arbitral al Principat d’Andorra, el Tribunal d’Arbitratge s’haurà de sostenir amb els honoraris que generi amb la seva participació en els arbitratges que administri. Però cal una aportació inicial.
Les entitats cofundadores consideren que l’esforç econòmic que requereix la dotació inicial és plenament justificat atès els avantatges que pot aportar la institució arbitral per a la resolució de controvèrsies
Més enllà de les aportacions que efectuï el Govern per tal de facilitar endegar el recorregut de la nova institució, aportació amb la qual també es compta, Cambra i Col·legi d’Advocats ja han pactat, segons que ha pogut saber l’Altaveu, que cada entitat aporti un import de 20.000 euros. La referida dotació inicial, hauria d’assegurar les despeses de funcionament anuals mínimes necessàries pel desenvolupament de les funcions arbitrals en els seus inicis. Les entitats cofundadores estan molt il·lusionades amb el projecte i consideren que l’esforç econòmic que requereix la dotació inicial és plenament justificat atès els avantatges que pot aportar la institució arbitral per a la resolució de controvèrsies.
Les principals avantatges detectades pels impulsors del Tribunal d’Arbitratge seran, en principi, la rapidesa en la resolució de les disputes, que finalitzaran mitjançant un laude decisori definitiu en el termini inferior a un any. També quedaran limitades les segones instàncies, ja que el laude arbitral esdevindrà definitiu i no hi haurà possibilitat de recurs. La única opció discutible en aquests casos seria l’acció d’anul·lació dels laudes per motius formals. El procediment arbitral també es preveu que sigui flexible ja que les parts poden adaptar els terminis i el procediment formal segons les seves necessitats.
L’arbitratge a més a més, permetrà resoldre les diferències entre empreses que es troben sotmeses a diferents règims jurídics i es regirà pel principi d’especialització, ja que el nomenament dels àrbitres per a cada procediment permetrà la selecció dels mateixos en funció dels seus coneixements i experiència en la matèria. I un darrer element que també es valora molt: els procediments arbitrals, en ser resolts entre les parts, a través d’institucions arbitrals o procediments ‘ad hoc’, tindran caràcter estrictament confidencial.