Sense anar més lluny aquest cap de setmana, cavalls i pollins s’alimenten d’una mena de llavors que hi ha al cim i que serveixen per replantar l’herba. De fet, és el mateix producte, segons indiquen les fonts, que utilitzen les societats explotadores de les estacions d’esquí quan han de restituir un terreny que prèviament han hagut de malmetre per alguna cosa. Quan han de regenerar una zona afectada per un moviment ‘antinatural’ de terres. Per exemple, un indret on s’hi ha de fer una rasa per fer-hi passar uns tubs enmig de les pistes.
Una vegada fet el forat i col·locada la canonada, es cobreix la rasa i es replanta el terreny per intentar tornar-lo, només intentar, al seu estat anterior, natural. Per fer aquesta operació s’usa el mateix material que es podia veure aquest cap de setmana al pic de la Serrera. Adobs, llana de coco, fibres… Trobar aquests productes enmig d’un paratge natural ha agafat de sorpresa més d’un. D’aquí que experts en la regeneració d’espais naturals alterats per l’acció de l’home i, alhora, amants de la muntanya es pregunten, segons que ha pogut constatar l’Altaveu, si aquesta actuació a la Serrera és normal.
Si s’hi ha fet alguna actuació o és que, simplement (i potser malauradament) es vol portar a l’extrem l’artificialitat de dotar de verd un indret on les condicions meteorològiques i climatològiques, el vent, les tempestes, ha malmès. “¿De veritat que hem d’anar a sembrar a la muntanya o és que ens hem tornat del tot bojos?”, es demanen les fonts del tot estranyades amb l’acció ‘descoberta’ a tocar el cim.