A banda del titular de Presidència, Jordi Gallardo, els altres tres ministres designats per afinitat liberal, i especialment els dos que menys relació han tingut els darrers anys amb l’administració des de dins, això és la nova responsable de Turisme, Verònica Canals, i el màxim mandatari polític d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy, però també la titular de Funció Pública, Judith Pallarès, estan prenent la temperatura aquests dies als seus respectius departaments abans d’adoptar qualsevol decisió estructural. Fins a finals d’aquesta setmana o principi de la que ve no adoptarien en principi cap decisió en relació amb els càrrecs de confiança que han de tenir al seu costat i que els han d’ajudar a definir, a liderar, l’estructura dels departaments que dirigeixen.
La nova ministra de Turisme ja s’ha reunit amb l’alt responsable de l’agència de promoció turística per avaluar tot plegat i sense cap apriorisme sobre el futur laboral del gerent
Canals ja s’hauria trobat amb Budzaku, que segons fonts properes al departament que ha liderat aquests darrers vuit anys, manté un perfil baix i està a l’expectativa del que pugui succeir. No ha transcendit res de res dels contactes que els dos dirigents turístics han mantingut. Però el que és clar és que s’hauria de pactar la sortida de l’executiu macedoni en el cas que aquesta fos la decisió -ho era en un primer moment, ara no estaria tan clar, “no hi ha cap apriorisme”, asseguren les fonts liberals consultades- atès que el contracte firmat el 23 d’agost del 2011 per Camp i Budzaku seguiria encara vigent.
El gerent -aquesta és la denominació del càrrec que estableix el contracte- d’Andorra Turisme hauria mostrat la seva disposició a no posar traves per marxar, hauria fins i tot insinuat o més que això, de tenir un projecte fora d’Andorra, però també hauria mostrat la seva intenció de mantenir algun tipus de vincle amb l’agència de promoció turística andorrana. Més encara, familiarment Budzaku estaria prou assentat al Principat, amb la seva parella incorporada des de no fa pas massa en un gabinet privat de medicina multidisciplinar.
“No hi ha cap decisió preliminar presa”. I tot i les crítiques llançades des de la bancada liberal -potser una mica menys que des d’altres, tot sia dit- a la gestió de Budzaku, ni tan sols s’hauria tractat en concret la situació del gerent d’Andorra Turisme. Sí que ho hauria començat a fer, suposadament, és clar, Verònica Canals en un contacte mantingut, almenys, dilluns. La trobada formaria part de l’encàrrec que té la nova ministra, de l’obligació, de conèixer el seu equip, el seu nou entorn professional. Les fonts consultades han explicat que si al final es decideix la no continuïtat de l’hispano-macedoni, caldrà arribar a un pacte amb ell o acomiadar-lo per la via no causal i segons que estableix la normativa laboral. Això sí, l’actual.
El contracte
El contracte signat l’agost del 2011 i que, aparentment, seria vigent, estableix les condicions per la plaça de gerent d’Andorra Turisme de “durada indefinida”. Cert que hi ha algunes consideracions, algunes referències dins el contracte, que poden portar a una discussió. Així es parla d’un lloc de treball de “consideració de relació laboral de personal directiu i de càrrec de confiança”. Del desenvolupament de les clàusules contractuals, però, sembla clar que aquesta relació especial i de confiança s’esmenta per justificar que no pot tenir un horari fix, sinó flexible, i que ha d’estar present al Principat sempre que se’l requereixi.
Budzaku hauria deixat clar que entendria un tall del vincle laboral perquè era un home de la confiança de Camp i hi estava molt apegat però el contracte és el contracte
En canvi, l’apartat de durada no deixa lloc a interrogants: “El present contracte té una durada indefinida. Ambdues parts reconeixen expressament aquesta data com a inici de la relació de la prestació de serveis del gerent per l’empresa a tots els efectes legals” i “sense perjudici de l’anterior, en qualsevol moment durant la relació laboral, el present contracte podrà extingir-se per qualsevol de les causes legalment previstes”.
Més claredat encara. “El règim jurídic de la present relació de treball és contractual, regulat per la normativa de caràcter general vigent a cada moment al Principat d’Andorra i per les particularitats derivades del present contracte de treball, i per consegüent no se’l considerarà membre del personal de l’Administració pública andorrana i per tant no serà assimilat a les condicions del personal que es regeix per la Llei de la Funció Pública”.
Si es tenen en compte totes les consideracions anteriors, i s’observa també que el salari fix que si estableix a partir de l’1 de gener del 2013 passava a ser de 105.820,11 euros als quals calia sumar-los un variable de 31.746,03 euros que s’abonava en funció de l’assoliment dels objectius, es podria calcular en xifres rodones i aproximades quina podria arribar a ser la indemnització que li pertocaria en cas que no hi hagués acord. I que l’acomiadament, òbviament i com es preveu, sigui, en cas de ser-hi, no causal. La liquidació, vist també les darreres dades salarials de Budzaku facilitades pel Govern com a resposta a una demanda d’informació efectuada al tram final de la legislatura passada, estaria al tomb dels 60.000 euros.
Els responsables ministerials de designació liberal s’han agafat aquesta setmana per ‘prendre mides’ als seus respectius departaments abans d’adoptar qualsevol decisió
De ben segur que Canals i el nou Govern, si és el cas, hauran de tenir en compte aquesta circumstància, com d’altres, alhora de prendre decisions. La ministra de Turisme és de les que ha d’analitzar fil per randa com té la situació perquè és de les que la coneix menys des de dins estant. També té feina a prendre la temperatura el nou titular d’Afers Socials, Habitatge i Joventut. Víctor Filloy no només s’ha de posar les piles per conèixer un departament que segurament coneixia poc (Afers Socials). A més haurà de treballar de valent per estructurar des de zero o gairebé el departament d’Habitatge.
Havia existit anys enrere però d’un temps ençà aquesta àrea es va suprimir i va quedar diluïda entre diversos ministeris. Quant a Joventut la situació és relativament més senzilla. I caldrà que el ministre avaluï què fa amb el personal i d’on el fa penjar estructuralment. També si continua confiant en Agustí Pifarré com a càrrec de confiança o aposta per un altre coordinador o director. Sia com vulgui, Filloy hauria demanat temps i poques pressions. Primer es voldria posar al dia ell abans de saber de quin mal ha de morir.
Comentaris (3)