BPA va avisar l'INAF el 2014 dels casos que el FinCEN va usar després per acusar-la

Banca Privada d’Andorra (BPA) va advertir l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) un any abans que el FinCEN emetés la comunicació que derivaria en la intervenció de l’entitat bancària de tots els processos judicials que, potencialment, podien contribuir a afectar la reputació del sistema financer del Principat. Entre els casos que se citaven en l’informe tramès a l’INAF -no pas tots de naturalesa penal- hi havia els tres que centraven l’acusació del FinCEN. Ni l’INAF ni cap altra autoritat administrativa andorrana no van informar d’aquest fet l’agència depenent del departament del Tresor americà. Ni va explicar a l’organisme encarregat de lluitar contra el rentat de diners als Estats Units que BPA havia mostrat la seva plena disposició a facilitar tants detalls com considerés el regulador andorrà o a cooperar amb les autoritats per tal de minimitzar el risc potencial que hi hagués per a la plaça financera. El document enviat a l’INAF el 24 de març del 2014 era desconegut per part del FinCEN, segons que han pogut esbrinar els assessors legals dels accionistes majoritaris de BPA als Estats Units. D’aquí que en un escrit de demanda enviat al FinCEN les darreres hores s’hi hagi annexat l’esmentat informe, on s’hi detallen, a petició del propi INAF, diversos fets que poden posar en risc la bona reputació del sistema bancari del Principat. En la relació de causes s’hi esmenten, per exemple, els plets on BPA -com altres entitats andorranes- discutien amb el Govern si havien d’abonar o no havien d’abonar impostos indirectes respecte de les filials. En la mateixa llista de fets de risc, amb tota transparència i una més que notable i àmplia informació, es parla del ‘cas Emperador’, el ‘cas Clotilde’ i el ‘cas Petroli’. Els afers amb xinesos, russos i veneçolans implicats i esmentats pel FinCEN com a elements clau per considerar BPA una “entitat de primer ordre en matèria de rentat de diners”. En la carta de demanda administrativa enviada al FinCEN a darrera hora de divendres (en horari americà), els accionistes majoritaris de BPA reclamen a l’agència americana que retiri la comunicació (Notice of Finding) que va publicar el 10 de març passat i que, en base a una recent sentència d’un jutge federal americà i a l’evidència que les autoritats andorranes no li van facilitar tota la informació de què disposaven, reconsideri la seva actuació en relació al denominat ‘cas BPA’. Els propietaris de l’entitat bancària intervinguda per l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) demanen poder accedir a tota la documentació que, eventualment, avali les acusacions que van ser formulades al seu dia contra el banc i així, si escau, poder-les rebatre. I que s’obri un procés de diàleg encaminat a trobar una solució a la situació creada arran de l’esmentada Notice. Petició perquè el FinCEN insti a aturar el pla de resolució La petició al FinCEN perquè revisi la seva manera de fer en el ‘cas BPA’ s’inclou en una carta que el coordinador de l’equip que assessora legalment als Estats Units els germans Higini i Ramon Cierco, Eric L. Lewis, ha tramès a la directora de l’organisme depenent del departament del Tresor americà, Jennifer Shasky Calvery. A banda de sol·licitar la reconsideració de l’actuació duta  a terme pel FinCEN, en la missiva també es demana a Shasky Calvery que l’organització que dirigeix “insti les autoritats andorranes a frenar el pla de resolució” endegat en relació a BPA i que encoratgi totes les parts intervinents en la resolució de l’afer a dur a terme els passos escaients “per evitar un llarg i malgastador procés contenciós”. En la carta es recorda que el 27 d’agost un jutge del districte de Columbia va fer pública una decisió -que també us facilitem en el mateix correu electrònic en què annexem aquesta comunicació- en què deixava sense efecte l’aplicació d’unes mesures definitives contra un banc de Tanzània (FBME Bank) que havia estat considerat el juliol del 2014 com una entitat de primer ordre en matèria de rentat de diners. En aquella resolució judicial, el jutge Christopher R. Cooper lamentava la manca de transparència amb què va operar el FinCEN i el fet que emparant-se en la ‘Patriot Act’, l’organisme americà mai no va facilitar concrecions i la documentació necessària sobre la qual basava les seves acusacions contra l’FBME, amb la qual cosa vulnerava el seu dret a la defensa, el deixava en indefensió però, per contra, li aplicava severes penalitzacions. Els assessors jurídics als Estats Units dels màxims accionistes de BPA recorden al FinCEN que, ni de bon tros, les acusacions formulades contra el banc andorrà són tan greus com les que es van dirigir contra l’FBME (en aquest cas es parla de finançament del terrorisme, blanqueig de diners procedents de la venda d’armes i una llarguíssima relació de presumptes delictes de molta gravetat i abast mundial) i que, en canvi, es va aplicar el mateix procediment i de la mateixa forma: acusacions genèriques sense cap possibilitat de rebatre-les. En la missiva a la directora del FinCEN, en què es posa de relleu que dos màxims responsables diferents del departament que a Andorra lluita contra la prevenció del blanqueig de diners (UIF avui, UPB fa uns anys), Carles Fiñana i Josep Maria Francino, van certificar que BPA complia amb totes les normatives europees en la matèria, també es destaca el fet que els tres casos de què s’acusa Banca Privada d’Andorra eren sobradament coneguts per les autoritats andorranes. I es reitera una vegada més que a banda que BPA s’havia posat a disposició del regulador o de qualsevol altre organisme administratiu del país per resoldre qualsevol neguit o qüestió, totes les operacions sospitoses ja feia temps que estaven sota control judicial i, per tant, ja no eren un risc actiu. Cap cas nou tot i la llarga auditoria L’administració andorrana mai no hauria informat el FinCEN que la pròpia BPA havia mostrat la seva plena cooperació amb les autoritats del Principat des del primer moment i, en qualsevol cas, des de gairebé un any abans que es fes pública la nota de l’agència americana. L’esmentat informe lliurat per BPA a l’INAF ja obra, ara, en poder del FinCEN. Els assessors legals dels germans Cierco a Estats Units consideren aquest document una evidència més de la manca de transparència que hi ha hagut i hi està havent en tot el procés denominat genèricament ‘cas BPA’. En la carta a l’agència depenent del departament del Tresor també es recorda que després de més de 100.000 hores de treball dels auditors de PricewaterhouseCoopers no han aparegut nous casos de rentat de diner més enllà dels que ja s’havien denunciat fa mesos. L’escrit adreçat a la directora del FinCEN també remarca el fet que les autoritats americanes ja havien avisat el sistema financer andorrà en el seu conjunt i que, en canvi, la decisió final va afectar un sol banc, que corre el risc de patir una devaluació molt important. Els assessors legals dels germans Cierco demanen al FinCEN que sol·liciti a les autoritats andorranes que aturin el procés de resolució perquè consideren que “la transferència d’actius cap al banc pont que s’hauria de fer en les properes setmanes pot fer irreversible el procés i tenir conseqüències devastadores”. Per tot plegat, es recomana al FinCEN arribar a una solució pactada a partir de la retirada de la nota que va originar tota la crisi de BPA i del sistema financer andorrà en general. Si l’agència americana no respon en breu, i en vista de la sentència respecte d’FBME Bank l’única alternativa possible que quedaria després seria demandar el FinCEN per obtenir una decisió judicial de les mateixes característiques, i que suposaria el segon revés contra la forma d’actuar de l’òrgan depenent del departament del Tresor americà. La decisió judicial referent al banc de Tanzània suposa un dur cop respecte de la ‘Patriot Act’. La carta acaba lamentant que “la falta de capacitat (de les autoritats) d’Andorra hagi provocat una situació incòmoda per al FinCEN i injusta per als germans Cierco i altres accionistes de BPA”. Vist que en virtut d’una llei que es qualifica de “fatalment viciada”, l’AREB té intenció de procedir a fer “un pas potencialment irrevocable” en el marc del pla de resolució que ha anat traçant, en la carta de demanda es reclama una resposta del FinCEN abans del 21 de setembre. A partir de llavors caldria recórrer a la via judicial.