Denuncia que hi ha hagut que “s’ha encarregat fer un sisme social” per mirar d’aconseguir fer veure que tot aquell que estava en l’entorn era “el pitjor del pitjor d’Andorra”, però que malgrat tot, i malgrat no poder disposar, per exemple, de comptes bancaris on rebre la nòmina del treball que fa actualment, “la reacció de les persones treu un no-sé-què de dins que et fa rebatre la injustícia” per molt que “m’obren causes com aquell qui obre melons”.
“De la nit al dia em vaig quedar al carrer.” Santiago de Rosselló era el director adjunt, el director financer, el número 2 entre els executius de BPA quan el banc va ser intervingut. En la primera d’una sèrie de càpsules en què extreballadors i antics clients de l’entitat bancària exposen alguns dels seus sentiment, Rosselló explica que “a casa sempre l’han explicat que la veritat és molt tossuda i tot es posa al seu lloc”. Però malgrat tenir “molta paciència” lamenta que ja hi ha dues o tres persones del seu entorn personal i professional que no poden veure com ha evolucionat tot plegat.
Et pot interessar
Comentaris (21)