- Sorpresa en l’entorn de l’antiga direcció de l’entitat bancària perquè apareixen ara noms en el ‘cas Odebrecht’ que mai no havien estat vinculats a cap operació avalada pel banc
- A mida que avança la investigació, especialment al Brasil, cada cop sembla més que el gestor financer uruguaià formava part de l’entramat de la constructora sense que se sabés a Andorra
- Diversos dirigents de la megaempresa sud-americana i persones que hi van col·laborar com l’advocat Tacla Duran miren d’incriminar diverses parts per poder aconseguir beneficis penals
El financer i gestor de Banca Privada d’Andorra (BPA) a Uruguai, Andrés Sanguinetti, conegut pel sobrenom de Betingo, mai no va informar que els beneficiaris finals de les operacions que plantejava a l’entitat fossin les persones que ara estan apareixent, especialment a l’Amèrica Llatina i molts vinculats a presumptes suborns.
Betingo, que va estar lligat a BPA per un període aproximat de vuit anys (2006-2014) procedent d’una altra entitat uruguaiana, estaria ara pendent de traslladar-se al Principat, sia com a extradit o sia de forma voluntària, per respondre davant la batlle Canòlic Mingorance, que instrueix la derivada andorrana del ‘cas Odebrecht’.
Sanguinetti, com ja ha explicat el seu advocat uruguaià en alguna ocasió i com ell mateix ha dit en alguns fòrums, defensarà que ell plantejava un seguit d’operacions o presentava determinats clients, i eren els seus superiors a BPA els qui li donaven curs o no li donaven. Fonts properes a l’entitat bancària ara en vies de resolució han assegurat que, efectivament, això era així. La mateixa certesa que té que
a Betingo se li van desestimar diverses de les operacions que va plantejar en nom d’alguns clients lligats a Odebrecht. De fet, la pròpia direcció del banc li va haver de facilitar tres operatives concretes perquè pogués facilitar als seus contactes i, d’aquesta manera, fos més àgil el control.
Les mateixes fonts han assegurat que
sorprèn, i molt, que apareguin ara beneficiaris de les transaccions, és a dir, persones que suposadament van rebre les denominades ‘coimas’ que mai no van aparèixer en la documentació que va ser analitzada i validada (o no). La immensa majoria dels beneficiaris reals, últims, que hi havia en les operacions relacionades amb la constructora brasilera eren enginyers. Segons les fonts consultades, almenys en el cas d’Andorra -no és BPA l’únic banc que va treballar amb Odebrecht-, el gegant de la construcció sud-americana operava a través de societats no consolidades.
Eren aquestes les que
enviaven els diners a Andorra per estalviar-se impostos al Brasil i poder fer una oferta més atractiva als enginyers que havien de liderar projectes constructius en diferents països de l’Amèrica Llatina. Amb aquest format operatiu, els enginyers responsables de projectes rebien els seus corresponents salaris i primes per rendiment i, alhora, disposaven dels fons necessaris per iniciar els treballs que corresponguessin. El que sorprèn ara, i Betingo, si n’estava al corrent, mai no n’hauria informat, és que alguns d’aquells enginyers i suposats beneficiaris finals siguin ara testaferros d’altres persones. “Els noms que apareixen ara mai van ser informats com a beneficiaris finals per part de Sanguinetti”, afirmen les fonts.
Tampoc mai van parlar de testaferros ni res que se li assemblés els directius d’Odebrecht -Luiz Eduardo da Rocha Soares ‘Luizinho’, Marcos Grillo o Hilberto Silva- que en algunes ocasions tenien contacte directe amb la direcció de negoci de BPA. Luizinho, Grillo i Silva han fet els darrers temps diverses confessions tendents a buscar rebaixes condemnatòries, una vegada s’han vist descoberts. El mateix que hauria fet l’advocat hispanobrasiler Rodrigo Tacla Duran, que va ser detingut a Espanya i que les autoritats del Brasil reclamen.
La pròpia Odebrecht va fer un comunicat oficial fa unes setmanes deixant clar que Tacla Duran mai no havia estat un advocat de la seva plantilla, com va venir a dir en algunes de les declaracions que va fer. Aquest advocat també hauria declarat que d’una manera o altra, directament o indirectament, Betingo era una peça en l’entramat de suborns a càrrecs polítics que suposadament la constructora brasilera va crear. De fet,
a mida que avança la investigació, no ja a Andorra si no al Brasil, cada cop són més les veus que apunten la possibilitat que Andrés Sanguinetti, en realitat, tot i ser gestor de BPA, treballava també com a ‘aconseguidor’ d’Odebrecht, una situació que, de ser veritat, era totalment desconeguda per la direcció del banc andorrà.
Després de ser detingut per la Interpol uruguaiana en presentar-se voluntàriament en una comissaria després de conèixer que Andorra en demana l’extradició, Betingo va quedar en llibertat al cap de 48 hores. Això sí, amb la retirada del passaport i després de pagar una fiança de 30.000 dòlars. I després de comprometre’s a designar un advocat al Principat. Aquest pas, segons algunes fonts, ja s’hauria fet. Les mateixes fonts han lamentat que la batlle instructora del cas, abans de provar de citar a declarar ‘per les bones’ a Sanguinetti, ja enviés directament una ordre d’arrest i extradició a l’Uruguai. Laments o certa sorpresa i incredulitat, com es vulgui.
