Rosell havia mostrat gairebé des del primer moment la seva disposició a reclamar la indemnització a la qual té dret per una reclusió que ha quedat clar que va ser manifestament injusta. Besolí tenia més dubtes però, finalment, i després d’analitzar-ho amb els seus assessors legals, també ha decidit dur a terme la mateixa demanda, que els advocats de tots dos, coordinats per Pau Molins, estan preparant.
Segons les fonts consultades per l’Altaveu, s’ha deixat passar un temps prudencial -aproximadament un any des que van recobrar la llibertat- per poder tenir un marge suficient com per poder avaluar la repercussió que l’empresonament indegut ha tingut en les seves vides. Ara, amb aquest termini transcorregut es podrà quantificar molt millor tot el conjunt de perjudicis -morals, laborals, reputacionals…- que han sofert. Les quantitats que poden arribar a reclamar no han transcendit.
Paral·lelament, al Principat es manté oberta una causa pels mateixos fets pels quals es va perseguir des de l’Audiència nacional tant a Rosell com a Besolí, resultant finalment absolts. La causa és pràcticament idèntica però de manera incomprensible, segons algunes fonts, es manté encara tot just en fase d’instrucció. Actualment està a l’aixopluc d’una Batllia especialitzada en delictes econòmics la titular de la qual està de baixa. Per tant, si hi ha estava sent lenta la instrucció, ara està aturada del tot.