Aquest dilluns està previst que s’iniciï el tram final de la vista oral que durant setmanes s’ha celebrat a l’Audiència espanyola, a Madrid. És la setmana dels informes. És a dir, el torn perquè totes les parts expliquin com valoren els fets considerats delictius, si així ho considera l’informant, i que justifiquin la petició de pena que proposin. Avui informarà el fiscal, José Javier Polo, i argumentara els fets constitutius de delicte, els qualificarà i justificarà la petició de pena. En principi hauria de confirmar el que ja va anunciar la setmana passada de manera provisional, i que suposava rebaixar pràcticament a la meitat la petició inicial.
Ara, deixava la sol·licitud en sis anys per a Rosell i cinc per a Besolí. Però manté, és clar, que van ser responsables d’un delicte de blanqueig. Amb aquesta petició, el que acabaria probablement sentenciant com a molt el tribunal ja faria impossible que tots dos -i més encara la resta de processats, per als quals les demandes no arriben ni als dos anys- no haguessin d’entrar a la presó. Les defenses tenen previst demanar l’absolució per a tots els acusats.
Rosell i Besolí, Besolí i Rosell, tornaran a Madrid després d’haver rebut l’escalf de desenes de persones, moltes d’elles companys al centre penitenciari de Brians 2 durant els mesos que van estar reclosos a Catalunya. Aquest diumenge, a la presó del Baix Llobregat, es va celebrar una cursa solidària en què l’exdirigent esportiu i el gestor lauredià havien col·laborat amb l’organització. De fet, segons fonts de la defensa de tots dos, sort n’han tingut de l’esport, de l’exercici físic, durant la seva reclusió.
Com s’havien compromès, els dos amics van formar part de l’equip ‘Egoísmo positivo’, un col·lectiu que ajuda persones amb mobilitat reduïda. Rosell i Besolí, en un estat de forma més que òptim, van empènyer dues persones amb cadira. Tots dos van ser rebuts molt efusivament i fins i tot amb alguna que altra ovació per presos que encara romanen a Brians i per familiars d’aquests, que celebren, d’una banda, el seu alliberament i, de l’altra, la seva implicació amb la resta d’interns quan ells també ho van ser.