Aquest divendres vencia el termini perquè la fiscalia recorregués al Suprem la sentència de la secció primera de la sala del penal de l'Audiència nacional espanyola que el 3 de juliol va confirmar la sala d'apel·lació, una resolució que dictava l'absolució dels sis acusats davant del dubte raonable que les operacions econòmiques objecte de la querella fossin en realitat transaccions lícites.
La fiscalia havia recorregut aquell primer pronunciament per entendre que no s'havien valorat adequadament les proves i que el tribunal havia motivat la seva decisió de manera "insuficient i irracional", ja que en lloc d'absoldre per una interpretació de la llei favorable als acusats, ho estava fent per un dubte l'origen no justificava.
No obstant això, la sala d'apel·lació va donar la raó al primer tribunal en contra de la posició del ministeri públic i ha defensat que la sentència absolutòria es fonamentava en "un raonament coherent, integrant tots els elements de prova" disponibles i construint un relat dels fets "en què atorga major versemblança a certes proves i indicis que li s'inclinen per la versió exculpatòria".
En aquesta causa l'única acusació era l'exercida per la fiscalia, que finalment, i després d’una rebaixa considerava arran de les enormes contradiccions evidenciades durant la vista oral, demanava sis anys de presó per a Rosell i Besolí així com multes milionàries. En no recórrer, i en previsió que les defenses no tindran interès en revisar la sentència en cassació, la decisió absolutòria de la sala d'apel·lació serà ferma.
Ara la qüestió que caldrà dilucidar serà si finalment el gestor lauredià i el president blaugrana iniciaran una acció contra l’Estat espanyol per reclamar els danys i perjudicis causats pels pràcticament 22 mesos que un i l’altre es van passar a la presó. I que només amb el judici ben avançat van poder eludir. Sandro Rosell havia mostrat la seva ferma intenció de reclamar una compensació que pot ser milionària, malgrat que els ‘quantums’ són força taxats en aquesta matèria. La voluntat de Joan Besolí no ha quedat mai tan ben explicitada.