Els integrants de la comissió -formada pel director del departament de Patrimoni Cultural, Xavier Llovera; el cap d’Àrea de Béns Immobles, David Mas Canalís; la cap d’Àrea de Béns Mobles, Berna Garrallà; i Joan Bellera i Abel Fortó, ambdós tècnics del departament; més els consultors externs Olivier Poisson, Jose Luis Gonzalez Moreno-Navarro, Enric Dilme, Joan Reguant i Valentí Turú- s’han traslladat aquest matí fins a l’església per estudiar la situació del conjunt arquitectònic en directe. Tot amb la màxima discreció i confidencialitat, atès que aparentment hi ha molt temor a l’administració perquè se sàpiga qualsevol cosa que a parer seu pugui afectar la candidatura que es pretén promoure davant la Unesco.
En un comunicat, el Govern assenyala que una vegada fetes les valoracions i constatacions sobre el terreny, els membres de la comissió s’han reunit a la Biblioteca de Patrimoni per aportar propostes tècniques, així com recollir més informació sobre el conjunt arquitectònic. Globalment, els tècnics experts han coincidit que la millor manera de procedir és impulsar la reconstrucció de l’espai esfondrat i fer-ho de la manera més fidedigna possible. Per tal d’aconseguir-ho, els tècnics remarquen la importància d’identificar i ubicar totes les pedres caigudes per tal de poder-les restaurar als llocs pertinents.
Amb la voluntat d’escoltar totes les veus dels experts, la comissió ha encomanat també als experts que aportin documentació addicional i complementària. Quan a la causa de l’esfondrament, els membres de la comissió han coincidit a indicar que no hi ha una causa única -un diagnòstic que difereix del que inicialment s’havia deixat entreveure, i en què s’havia traslladat tota la responsabilitat a les inclemències meteorològiques hagudes els dies que es va produir el col·lapse- i que cal seguir analitzant la documentació recopilada per identificar-les. La comissió s’ha emplaçat a seguir treballant per avançar en la classificació de les pedres que permetin progressar cap a la reconstrucció.