El sancionat va ser detingut el mateix dia dels fets. I per aquesta circumstància els tribunals consideren que l’home no pot al·legar indefensió per no saber quina infracció se li atribuïa. L’home -un resident multimilionari que està a punt de marxar del país fart de certes coses que no li agraden- estava convençut que no havia comès tal infracció. Però és que, a més a més, en el butlletí de sanció els agents que el van multar no van fer costar on havia succeït l’avançament irregular.
Un mes després de la imposició de la multa, els policies van fer un informe pel qual es podia arribar a concloure que la multa estava justificada. És a dir, que la infracció havia existit tot i les explicacions del sancionat, que recordava, segons consta en la sentència del TC recentment dictada que “el control es va realitzar de nit, amb el vehicle policial aturat i iniciant la marxa per perseguir-lo amb els llums blaus d’emergència en funcionament i distorsionant, per tant, la distància que els separava, la velocitat que el cotxe havia d’anar agafant progressivament fins poder-lo controlar i les ratlles de la calçada en un estat gens òptim, gairebé esborrades, van provocar que l’agent no pogués veure en absolut correctament i amb certesa exacta l’avançament i sobretot el lloc del mateix”.
Tant el Govern com el Superior reconeixien que el butlletí de denúncia presentava una "notable deficiència" però que l'informe policial avalava la comissió de la infracció
En tot cas, en el butlletí de sanció no s’hi va fer constar l’indret exacte i per aquest motiu la secció administrativa de la Batllia va anul·lar, ja el maig del 2017, la multa. Però el Govern, com a òrgan tutel·lador de la policia, va recórrer la decisió. I el Tribunal Superior va restituir la multa, per així dir-ho, tot i admetre que el butlletí sancionador contenia múltiples deficiències però de l’atestat de la policia quedava clar que els fets sancionats amb els 90,15 euros havien ocorregut. L’home, el sancionat, recte com són els alemanys, va defensar que la sanció no estava ben posada. I va portar el cas al Constitucional.
I ara l’Alt tribunal recorda, d’una banda, que el Codi de circulació requereix “necessàriament que per tal que la infracció es constitueixi cal que el butlletí de denúncia precisi el lloc exacte de l’avançament per tal de determinar si es va efectuar o no sobre una línia contínua”. Deixa clar, també que “tant de les al·legacions del Govern com de la sentència de la sala administrativa impugnada se’n desprèn que el butlletí de denúncia presenta una ‘notable deficiència’, ja que no fa menció ‘del punt concret on va succeir’ l’avançament”.
En conclusió, “manca un dels elements importants de la materialitat de la infracció i el fet que la sala administrativa no n’hagi extret les conseqüències evidents ha generat una vulneració dels drets a la defensa, a un procés degut i a l’exigència d’una decisió fonamentada en Dret, tal com estan garantits per l’article 10 de la Constitució, interpretats a la llum de l’article 3.2 d’aquest mateix text que reconeix els principis de seguretat jurídica i d’interdicció de l’arbitrari”. Per tant, atorga l’empara al recurrent i anul·la multa.
Comentaris (4)