Van den Eynde i especialment Alonso-Cuevillas han mostrat la seva esperança que els òrgans judicials europeus, malgrat la regressió de drets que s’està patint en molts llocs del continent -“Espanya s’està convertint en una nova Turquia o Polònia, un Estat gran on hi està fluixejant la democràcia”, ha dit Barceló-, donaran resposta a totes les vulneracions fonamentals que s’estan produint. L’advocat de Puigdemont, que com el de Junqueras han estat els grans protagonistes de la jornada amb un discurs planer, passional en certs moments, però també realista i ple de detalls, ha assegurat que “Europa està al·lucinant; els van impactar molt les imatges de l’1 d’octubre”. I ha pronosticat que d’aquí a principi d’agost Bèlgica, Escòcia i Alemanya s’hauran pronunciat sobre les peticions d’extradició formulades des de Madrid. Alonso-Cuevillas dóna per fet que des de Brussel·les i Edimburg s’emetran decisions favorables als dirigents independentistes catalans, i encara que té més reserves respecte de Berlín, també veu el procés ben encarat, sobretot, per les excentricitats que està duent a terme el magistrat del Suprem espanyol Pablo Llarena.
La sala d’actes de la Llacuna s’ha omplert a estones en un acte amb una xerrada i dues taules rodones organitzat per l’Institut de Drets Humans i Drets
La jornada sobre ‘Drets fonamentals a Europa, en perill?’ era organitzada per l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) juntament amb el col·lectiu de juristes catalans sobiranistes Drets. I s’ha celebrat a Andorra, entre altres coses, amb la voluntat per part dels intervinents en la defensa dels polítics catalans empresonats d’internacionalitzar el conflicte hispanocatalà. L’acte, que s’ha dividit en tres grans fases després d’una introducció primera feta per la presidenta de l’IDHA, Elisa Muxella, també ha comptat amb participació andorrana. Juntament amb Alonso-Cuevillas i Van den Eynde, ha participat l’advocat i exjutge del Tribunal Europeu dels Drets de l’Home Josep Casadevall, que ha posat èmfasi en el fet que Estrasburg no és tan lent com alguns volen fer creure i alhora s’ha referit a les mesures cautelars o provisionals que la institució europea de vegades es veu obligada a dictar. O a indicar, segons el terme més acurat de la reglamentació europea.
A Estrasburg és on tenen totes les esperances dipositades juristes com els que defensen els interessos de Puigdemont o Junqueras o la catedràtica de la UAB Mercè Barceló, que s’ha encarregat de fer un ampli inventari de totes les vulneracions que al seu entendre hi ha hagut ja des d’abans de l’1 d’octubre en el marc del procés sobiranista català. El memorial de greuges exposat per Barceló l’ha portat a afirmar rotundament que a Espanya, però també en molts punts d’Europa, “sí que estan en perill els drets civils i polítics”. La catedràtica i coordinadora general del Col·lectiu Praga, que agrupa tot de juristes defensors del dret a decidir, ha enumerat desenes de qüestions i ha denunciat que hi ha “una deriva autoritària que s’aprofita com a excusa per propiciar una retenció de drets fonamentals a tot Espanya”, no només a Catalunya.
Una catedràtica de Dret constitucional espanyol manté que “estan en perill els drets civils i polítics” i assegura que “ara no estem en un moment pitjor, estem en un moment paupèrrim”
Barceló ha recordat que “la celebració d’un referèndum no és delicte. A Espanya està despenalitzat des del 2005. Per tant, si no és delicte és exercici d’un dret” i, per tant, s’ha vulnerat el dret de reunió i a votar de la ciutadania i s’està produint una “persecució de ciutadans per les seves idees”. I abans d’acabar afirmant la catedràtica que a l’Estat espanyol “ara no estem en un moment pitjor; estem en un moment paupèrrim”, ha recordat que la immensa majoria dels polítics empresonats o que han marxat fora de Catalunya són aforats i per tant “només se’ls pot detenir per delicte flagrant i del que se’ls acusa, delicte flagrant no ho és”. Barceló, que ha lamentat que “el conflicte català no es vol portar per la via negociada si no per la via punitiva”, s’ha acabat exclamant per allò que al seu entendre és “l’invent de normes jurídiques que no preveu l’ordenament jurídic espanyol”.
Aquest darrer element ha estat també un dels principals elements de denúncia que han fet Jaume Alonso-Cuevillas i Andreu van den Eynde. Si no fos per la gravetat dels fets que han exposat, moltes de les seves intervencions han fet aixecar somriures dels presents, entre els quals, en diferents fases de la jornada, s’hi han pogut veure, per exemple, el president del Consell Superior de la Justícia (CSJ), Enric Casadevall; el magistrat del Tribunal de Corts Enric Anglada; o el batlle que instrueix al Principat la causa relativa a les ‘clavegueres espanyoles’ i el ‘cas BPA’ Manel Santolària. Els advocats de Puigdemont i Junqueras, sense dubte, han estat els que més interès han generat i a qui el públic més preguntes ha dirigit en el tram final del simposi, que també ha comptat amb una part dedicada a analitzar el dret a la informació amb la històrica periodista de Televisió de Catalunya Montserrat Besses com a principal referent.
Van den Eynde i Alonso-Cuevillas han denunciat que són les víctimes del suposat delicte comès pels independentistes catalans els que estan investigant els fets i després els jutgen. Els dos advocats -Van den Eynde s’ha vingut a definir com soldat de “la resistència” perquè bàsicament treballa en instàncies judicials espanyoles i “no en guanyem ni una” mentre ha catalogat el seu company Cuevillas com a membre del “comando d’elit, els guapos”, perquè centren la seva tasca a Europa, on es pensa treure millors resultats- han denunciat que el fet que la guàrdia civil puguin ser acusadora en una de les causes i, alhora, siguin els seus agents els que elaborin atestats que serveixen per acusar els investigats, o que el jutge Llarena parli en plural i s’inclogui entre els perjudicats. També han lamentat que siguin la fiscalia i la policia els qui dirigeixin la immensa majoria dels processos i prenguin declaracions a tort i a dret sense control judicial i sense explicar als investigats, en moltes ocasions, ni tan sols de què se’ls acusa.
Van den Eyden denuncia que “el més bèstia de tot és que s’està canviant la interpretació de la llei” i narra les traves que rep per poder-se reunir, per exemple, amb Junqueras a la presó
L’advocat de Junqueras i Romeva ha explicat que “el més bèstia de tot és que es canvia la interpretació de la llei”. I això que ha assegurat que des del 2015 hi havia un pla estratègic preparat des dels òrgans polítics i judicials espanyols per intentar frenar el sobiranisme català i ja es van anar canviant lleis per dificultar l’avenç de l’independentisme. “I les lleis que no van canviar, les reinterpreten”. Van den Eynde ha denunciat la situació amb la qual han de treballar els advocats defensors. Ha posat el cas que va demanar poder-se reunir amb Junqueras, a la presó d’Estremera, en un lloc que no fos el locutori per poder estudiar la causa. “Ho van autoritzar, però des de llavors la sala sempre està ocupada”. També ha exposat que “no es consignen cap dels fets” que denuncien o “es posen el calaix” les actuacions que formulen mentre que “les de l’acusació van ben ràpid”. I això sense tenir en compte la “falta d’imparcialitat constant”.
Justament, sobre l’actuació suposadament imparcial de Llarena des del públic, poc abans de finalitzar la jornada, s’ha demanat si es plantejava recusar el jutge. O si se’l podia acusar de prevaricació. Van den Eynde i Alonso-Cuevillas han estat molt prudents. El primer ha explicat que que un client seu va demanar recusar el titular del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona que també dirigeix una de les causes principals derivades del procés. I ha ressaltat que se’ls va denegar la petició i, a sobre, se’l va imposar una multa per temeritat. I quan es van queixar per haver-los imputat aquesta temeritat, els van tornar a multar. En el cas concret d’una eventual recusació de Llarena, Alonso-Cuevillas ha deixat anar un “ho tenim en compte”, però s’ha reservat revelar l’estratègia marcada fins que sigui “el moment oportú”.
En relació a la possibilitat de denunciar o querellar-se contra el magistrat del Suprem espanyol per prevaricació, Van den Eynde ha afirmat que “molta gent ho pensa” i que moltes de les decisions de Llarena poden ser presumptament irregulars. Però Alonso-Cuevillas també ha estat clar en explicar que ells mateixos han estat els primers en mirar de frenar qualsevol iniciativa per intentar anar contra el magistrat. “Ara toca defensar les euroordres”, ha dit en posat seriós l’advocat de Carles Puigdemont, sorneguer durant bona part de les seves intervencions, molt sovint recordant el poble inventat (per la guàrdia civil) de Sant Esteve de les Roures. Jaume Alonso-Cuevillas està convençut que des d’ara i fins a l’agost alguna jurisdicció europea acabarà emetent “alguna resolució que farà treure els colors” a la Justícia espanyola.
Alonso-Cuevillas assegura que “Europa està al·lucinant amb les imatges de l’1 d’octubre” i pronostica que des d’ara i fins a l’agost Brussel·les, Edimburg i Berlín es pronunciaran
L’advocat de Puigdemont assegura que és a Alemanya on hi pot haver més dubtes de cap a on aniran els trets, però que també és cert que fins ara la fiscalia “no s’ha pogut pronunciar perquè el jutge Llarena els envia cada setmana tres papers nous”. Alonso-Cuevillas ha remarcat “els disbarats” que al seu entendre estan fent tant alguns jutges espanyols, com els fiscals i cossos policials. I ha explicat que quan porten els atestats i altres documents als traductors d’alemany perquè els tradueixin, els professionals de la traducció es fan creus del que els toca passar al seu idioma i, fins i tot, posen en dubte que els advocats no els estiguin gastant una broma.
Per al jurista i economista que defensa el 130è president de la Generalitat -que es declara president honorífic de la Penya Barcelonista de Sant Esteve de les Roures i ha assegurat que alguns dels atestats de la guàrdia civil sobrepassen el que pot assumir la productora cinematogràfica d’aquell municipi que només existia, al principi, en l’imaginari de l’institut armat espanyol-, “aquí, si hi ha alguna cosa, és desobediència al Tribunal Constitucional (TC)” espanyol. Ho deia en relació als delictes que suposadament haurien comès les persones empresonades, investigades o que han hagut de marxar fora de Catalunya. Però fins fa uns mesos, ha assegurat Alonso-Cuevillas, “desobeir el TC no és que no fos delicte, és que era esport nacional. Si fins i tot hi havia una Federació Espanyola de Desobediència al TC que participava en diverses competicions; locals, regionals i estatals”. L'advocat de Puigdemont ha tancat la jornada amb un to molt més seriós: "No hi ha pitjor injustícia que aquella que es comet sota l'empara d'un Estat de dret."