L’empresa capitanejada pel canillenc Miquel Font i sota la gestió i el comandament principal de Miguel Goldar i Carles Mumbardó fa temps que està sota el focus sindical i mediàtic. Per moltes coses. De fet, Font ha estat recentment encausat arran d’una de les derivades de la investigació judicial sobre les irregularitats hagudes en el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) d’anys ençà: la del transport sanitari. I el fet que des de l’estiu -l’Altaveu ho va referir el 3 d’agost- la institució sanitària pública hagi prorrogat un any més el contracte que els lliga han fet reaparèixer les crítiques a l’empresa per les condicions laborals amb què es treballa.
La resposta d’ADP ha estat promoure un manifest en què es defensa la formació continuada que suposadament ofereix l’empresa, el fet que “no tenim la percepció d’estar exercint la nostra feina en les condicions laborals esmentades als mitjans de comunicació, ja que estem molt contents de la renovació del contracte de l’empresa” i demanen no aparèixer més als mitjans de comunicació perquè això, a parer del comunicat, “crea un clima d’incertesa dins l’empresa” i també “neguit” entre els usuaris.
Alguns dels comandaments d’ADP, especialment Mumbardó, encarregat, i a suposada proposta espontània d’un recent incorporat treballador, haurien estat els responsables d’impulsar l’escrit, que han demanat que sigui secundat i firmat pels treballadors. Amb noms, cognoms i document identificatiu. Bona part del personal hauria signat el document, “però sabent molts d’ells que el que s’hi diu no és cert però sent conscients que no firmar pot comportar represàlies”, segons fonts sindicals i d’altres de coneixedores de la situació de l’empresa. És habitual, segons les fonts, que la direcció d’ADP premiï els fidels, els acòlits, mentre atorga els pitjors horaris i els serveis menys remunerats a aquells que són més crítics.
Les fonts sindicals han recordat que tot allò que es va denunciar al seu dia va ser finalment avalat per les decisions i resolucions que va anar adoptant el departament de Treball. I d’altres fonts coneixedores de l’empresa han recordat que d’ençà de llavors no és que el clima laboral hagi millorat gaire, encara que les situacions més greus i clamoroses sí que s’haurien minimitzat. Però això no treu que hi hagi malestar i mancances. Certament, tot allò que es va denunciar al seu dia no es pot mantenir actualment, sobretot, perquè de les dues dotzenes de treballadors que té l’empresa, gairebé la meitat són de nova fornada. No van participar d’aquelles reivindicacions.
El nou conveni col·lectiu d’ADP el va acabar acceptant després d’una primera negativa la plantilla arran de l’acomiadament fulminant d’un dels treballador més reivindicatius
Les mateixes fonts han lamentat que una part dels treballadors hagin hagut de firmar el manifest -n’hi ha que ni ho han fet ni ho faran- per no veure canviar a pitjor les condicions que tenen o no vegin perillar peticions laborals que han fet per a les properes setmanes. Les fonts han afirmat que una cosa és pretendre netejar la imatge de la companyia. L’altra fer-ho amb coses que no són veritat. Recorden que ni és cert que s’estigui fent la formació continuada que es diu -sols aquella a la qual l’administració obliga- ni tampoc que el conveni col·lectiu de què es parla al manifest hagi satisfet.
En aquest sentit, les fonts sindicals consultades han explicat que en una primera votació i després que la part empresarial només acceptés una de les moltes reivindicacions fetes, va sortir ‘no’ al nou conveni. L’acceptació del mateix vindria amb posterioritat a què l’empresa acomiadés de manera fulminant un dels treballadors més reivindicatius, però que en ser relatiu nou a la companyia no suposava un cost gaire elevat fer-lo fora. Va ser, indiquen les fonts, una mesura exemplificant. Una advertència de què podria passar.
La Unió Sindical d’Andorra (USd’A) continua vigilant i fonts del col·lectiu han recordat que “les denúncies que es van fer al seu moment han donat els seus fruits” però que això no treu que hi continuen havent irregularitats i comportaments que, com a mínim, són anòmals. El manifest és postureig. La realitat tendeix més a l’amenaça i la coacció. I la línia entre l’abús i el no abús laboral continua sent molt fina.
Comentaris (5)