Ubach no s’ha mossegat la llengua a l’hora de carregar contra un Govern de qui considera que poques ganes de posar remei a la problemàtica de l’habitatge. De fet, entén que “ells i el senyor Espot estan promocionant l’especulació immobiliària”. I és que, entén, “de solucions a la taula n’han tingut, però no les volen aplicar perquè no els dona la gana” mentre que “els preus dels pisos cada vegada són més cars”.
El sindicalista no amaga que no té gaire esperança amb la llei òmnibus. Considera que no adopta les mesures realment necessàries. Entre aquestes, considera que cal lluitar de forma clara contra els preus abusius de lloguer. Per això, i sempre deixant clar que “qui vulgui lloguer una quantitat assequible no ha de tenir cap problema”, apostar per fixar un llindar. “I tot el que ho superi que es penalitzi amb impostos”, remarca. I avisa, no pas de forma simbòlica. Si cal, “per cada euro de més, un tribut de 50”.
Ubach també reclama una altra mesura: limitar la pujada de rendes que es pot aplicar a un nou contracte. És a dir, si marxa un inquilí -o se’l fa marxar un inquilí, que de fet seria això darrer el que es busca evitar- que al nou no se li pugui incrementar el lloguer de forma exagerada. De fet, “només s’hauria de poder aplicar l’IPC” i això “als tres següents contractes”. D’aquesta forma, afirma Ubach, “s’ha acabat fer fora algú per passar a cobrar una renda molt superior”.
Des de la Unió Sindical també es considera que cal construir autèntics pisos de protecció social. Denuncien que per accedir al parc públic que està creant Govern “gairebé s’ha d’estar al llindar de la pobresa” i, en canvi, el que cal és facilitar l’accés a habitatge, també de compra, a un cost assequible. En el cas dels lloguers, que no representi més del 30% dels ingressos de la llar. En el cas de venda, que se situï entre 250.000 i 300.000 euros. “Tothom ha de poder ser amo del seu pis a un preu raonable”, comenta.
Per a Ubach, tot passa, doncs, per un canvi radical en la política. “Cal tractar el tema de l’habitatge com un dret fonamental”, afirma. I, sobretot,, el que cal és “no convertir-lo en un dret especulatiu”.
Comentaris (3)