Així s’ha explicat des de l’executiu en resposta a les preguntes formulades per la parlamentària socialdemòcrata Judith Salazar, que volia aclarir els dubtes que generava la generació de vacances per part d’aquelles persones que estiguessin en qualsevol de les dues situacions, que adapten a la normativa andorrana els Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) habituals a països veïns.
Des del Govern es recorda, en primer lloc, que la Llei de relacions recull que “el fet generador del dret a gaudir de les vacances anuals remunerades són els dies treballats”. A banda, es remarca que la segona Llei òmnibus, que va regular els ERTO, indicava que “els períodes de suspensió temporal dels contractes de treball i de reducció de la jornada laboral es tenen en compte a l’efecte de computar l’antiguitat en l’empresa però no computen a l’efecte de generar el dret a les vacances retribuïdes de la persona assalariada”.
Per tant, aquí hi ha dues casuístiques. Aquells treballadors en suspensió de contracte no acumulen dies de vacances, només d’antiguitat. En canvi, a qui se li ha reduït l’horari sí que les genera, però només pel temps efectivament treballat. “La persona assalariada genera dret a vacances per les hores que no són objecte de reducció, és a dir, es genera el dret a vacances de forma proporcional a les hores treballades mentre duri la reducció de la jornada laboral”, explica el Govern en la seva resposta.
L’altre dubte feia referència, justament, a com s’havien de remunerar aquestes vacances, si efectivament es tenia dret a elles. L’executiu respon que “el temps efectivament treballat genera el dret a vacances de forma proporcional a les hores treballades”. Per fer el càlcul, cal tenir en compte “les hores que la persona hauria treballat en el mes si no hagués estat en reducció de jornada i les que efectivament ha treballat”. Després, s’ha de fer la proporció valorant que cada mes treballat suposa 2,5 dies de vacances.
“Aquests dies es remuneren d’acord amb el que preveuen els articles 66 i 76.3 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, és a dir, tenint en compte el salari fix i el salari variable. A l’efecte de retribuir les vacances, el salari per dia correspon a l’import resultant de dividir per 30 el salari fix mensual del darrer mes treballat, més la mitjana del salari variable dels darrers dotze mesos o de la part corresponent al període menor de temps treballat. En el cas de reducció de jornada, el salari fix s’entén que és el salari pactat per la jornada de treball ordinària”, conclou Govern.
Comentaris (3)