Proper a l’Església, Federico de Montalvo ha participat gairebé com un feligrès més en la missa de l’aplec de Canòlich. El professor de la Pontifícia de Comillas passa un cap de setmana d’oci a Andorra, no pas de feina, segons que han explicat les fonts consultades. De Montalvo té travada força amistat amb l’exministre de Salut, empresari de farmàcia i ambaixador d’Andorra davant la Santa Seu, Carles Álvarez Marfany. La presència de Montalvo a la missa no ha passat per alt pels religiosos que celebraven l’eucaristia. De fet, el mossèn oficiant, Pepe Chisvert, l’ha citat públicament.
De Montalvo ha anat participant en el treball des que des de Demòcrates se li va demanar un informe en què és plantegés una possible reforma del delicte d’avortament “sense eliminar el tipus penal ni legalitzar-ne la seva pràctica” però que s’eximeixi “de conseqüències penals o sancionadores a la dona sobre la que es practica voluntàriament l’avortament i al metge o personal sanitari que informe la dona sobre la possibilitat de la seva pràctica fora del Principat, en un altre Estat en el qual la interrupció de l’embaràs no sigui il·legal”, segons que va exposar el professor de Dret constitucional en un treball de 50 pàgines.
De Montalvo mantenia que la Constitució “no impedeix acceptar en l’ordenament andorrà la denominada concepció gradualista de la vida, en la mesura que suposa constatar que el que naixerà es troba subjecte en la seva evolució a canvis biològics significatius, però sempre que la seva protecció sigui plena en totes les fases”. Per al jurista deixar la dona fora de la reprimenda penal és completament constitucional si com a via de protecció del que ha de néixer es promou “l’assessorament previ orientat”. Aquest model, “per ser veritablement efectiu ha d’acompanyar-se, a més a més, d’un pla d’ajudes socioeconòmiques a l’opció de continuar amb l’embaràs i a la natalitat”.
Més enllà dels seus coneixements jurídics i de bioètica, les bones connexions que De Montalvo té amb l’Església són clarament un valor afegit. Pot adobar la institució secular perquè cedeixi un pèl més del que ho faria en les pretensions de l’Estat andorrà d’anar avançant en pro de la interrupció voluntària de l’embaràs. En fi, que tant pot preparar un text articulat com pot actuar, una mica si més no, a mode d’intermediari.