Així ho ha apuntat la presidenta de la bancada, Judith Casal. La parlamentària canillenca ho ha fet tot responent al fet que el seu homòleg demòcrata, Jordi Jordana, ha esgrimit un informe jurídic en el qual es validava aquesta diferenciació. Fins i tot, ha apuntat que hi havia precedents al Tribunal Europeu de Drets Humans. Casal, en canvi, ha manifestat que “és el TC qui té competència per dictaminar si això és o no constitucional”. Ho ha posat sobre la taula, doncs, però caldrà veure si, finalment, es fa alguna acció.
En tot cas, per al PS, també ho ha deixat clar la parlamentària, el fet que els pensionistes que viuen a l’estranger -i no han cotitzat almenys 15 anys- tinguin una revalorització de la pensió del 2,9% i no pas del 4,2% és injust. “No estem d’acord de cap de les maneres amb el que és una discriminació per residència; si tothom contribueix en les mateixes condicions al sistema, no acceptable tenir-ne de diferents a l’hora de la revalorització simplement per voler continuar el seu projecte de vida fora d’aquí”, ha afirmat. La formació ha optat, això sí, per l’abstenció perquè “un 2,9% és millor que res”.
En canvi, Jordana, que ha admès que la mesura respon al compromís adoptat amb el Copríncep francès per evitar que el pressupost es portés al Constitucional, ha defensat la decisió. “És lícit i no discriminatori poder diferenciar entre residents i no residents”, ha assegurat, tot esgrimint l’informe jurídic abans esmentat. A més, ha posat en relleu que aquestes persones “marxen i ja no contribueixen a l’economia del país”.
La resta de grups ha votat a favor del text. Des de Concòrdia, Maria Àngels Aché ha justificat aquesta decisió malgrat que, en comissió, van votar a favor de l’esmena del PS que igualava la pujada de les pensions. “És una mesura raonable i justa. Cal una actualització que respecti els drets dels pensionistes però que a la vegada sigui coherent amb la realitat d’Andorra”, ha justificat.
Des de Govern, el ministre de Finances, Ramon Lladós, s’ha limitat a explicar què suposava el canvi legislatiu, sense cap defensa en concret. Tampoc ha fet esment que, al pressupost per al 2025, es preveu una actualització igual per a tots. Sempre, això sí, que no es torni a modificar en el treball en comissió. Caldrà, doncs, esperar a veure què fan els grups de la majoria.
PAS ENDAVANT DE LA LLEI DE L’AQUA
Per altra banda, el ple del Consell General ha validat per unanimitat la nova llei de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior (Aqua). El text ha estat presentat conjuntament per tots els grups parlamentaris i s’ha votat la seva presa en consideració. En no haver renunciat a la presentació d’esmenes, el text ara continua el seu tràmit parlamentari.
Entre altres canvis, la proposició legislativa avala que l’Aqua pugui fer públiques totes les seves avaluacions, incloent-hi les negatives, tal com es demana internacionalment. A la vegada, es regula la forma d’elecció del seu director, via convocatòria pública i es reforma la composició d’alguns dels òrgans interns per aconseguir més independència.