El retard en la formalització dels contractes fa dubtar molts temporers si quedar-se al país

Molts alerten que si no comencen a treballar fins a avançat desembre no poden suportar un mes sense salari en el qual sí que han d’afrontar despeses com l’alimentació o l’allotjament

El Tarter, com Soldeu, són dos dels nuclis amb més presència de temporers durant l'hivern.

Els dubtes sobre quan podrà començar efectivament la campanya d’hivern, donades les restriccions encara vigent als països veïns per intentar frenar l’expansió del coronavirus, no només fan ballar el cap a les empreses. Els treballadors temporers, o millor dit aquelles persones que ja es troben al país amb la intenció de ser-ho, també viuen dies complicats. Molts han vist com contractes que, a priori, tenien aparaulats, no s’han formalitzat. I el temps passa. Alguns, fins i tot, es plantegen marxar si no s’aclareix la situació en un termini breu de temps.

La mateixa muntanya russa que ha afectat aquesta setmana al sector turístic, amb la filtració dimarts de l’esborrany del pla de desescalada a Catalunya i l’alleugeriment que es va viure, dijous, quan es va confirmar que la Generalitat, finalment no es planteja allargar el confinament perimetral fins al gener, també ha afectat el col·lectiu de temporers. Les darreres setmanes són molts els que han anat arribant Principat, sobretot aquells que tenen passaport comunitari i que, de fet, vénen de països veïns com Espanya o França. També n’hi ha que són extracomunitaris, però que han passat l’estiu a Europa.

Catalunya preveu aixecar les restriccions per viatjar a Andorra a partir del 21 de desembre

I, un cop aquí, s’han trobat amb dubtes. El fet que les mesures adoptades a França i Catalunya impossibilitin l’arribada de turistes va frenar en sec les contractacions per part de les empreses del sector turístic. I aquí hi ha dues casuístiques. Per un costat, aquelles persones que havien vingut ja amb una feina aparaulada. En canvi, un cop aquí, veuen com, amb certa lògica, l’empresa li dona allargues perquè “tenen por d’agafar algú i que després no hi hagi turisme”. Els hi demanen temps. Dies que, però, per a ells suposa suportar unes despeses, principalment l’allotjament, sense tenir un sou amb el qual ja hi comptaven.

Per l’altra costat, hi ha aquells que han vingut a la recerca de feina. I, en el seu cas, la situació és encara més dramàtica. “Arinsal, Canillo, el Tarter, Soldeu, el Pas... estan morts”, expliquen. Gairebé és impossible, asseguren, deixar un currículum en mà perquè tots els establiments estan tancats. I per correu electrònic, s’envien però “no reps cap resposta”.

Dimarts, el pessimisme, igual que les empreses, va afectar tot el col·lectiu. L’esperança es va recuperar dijous, però igualment són molts els qui posen en relleu que no veuen clar aguantar fins a ben avançat desembre a què se’ls faci el contracte. És, alerten, gairebé un mes sense salari i amb totes les despeses (allotjament, alimentació, etc..) a afrontar. Alguns han decidit ja canviar de plans i buscar feina a altres territoris on la situació estigui més clara. Altres s’ho estan rumiant, tot sent conscients que la decisió no és gens senzilla.

Etiquetes: