En el manifest, que s’ha llegit des de la glorieta a la plaça del Poble, els organitzadors han proclamat que el moviment ciutadà “ha donat una lliçó a les classes dominants”, assegurant que “el poble ja no té por té, el poble omple el carrer”. Les dificultats econòmiques han estat un dels elements que s’han posat a la palestra. “Les famílies no arriben a poder pagar un lloguer ni a omplir la cistella de la compra i es veuen abocades al pluritreball en detriment de la tan demandada conciliació familiar”.
En aquest sentit, el mateix Ubach ha estat l’encarregat de proclamar que “els salaris continuen sent insuficients i any rere any perdem poder adquisitiu” i ha recriminat que Andorra sigui un país “cada vegada més amable pels rics i més hostil cap als treballadors”. En declaracions prèvies ja havia criticat que “per culpa de tot això els joves i la gent gran han de marxar del país”. Així, ha demanat al cap de Govern, Xavier Espot, que “es posin a treballar” i que cal “un gir de 180 graus per millorar la situació actual”.
HABITATGE
A la mobilització de l’1 de maig, però, també ha tingut un paper central l’habitatge. Ho havia assenyalat el secretari general de l’USdA abans d’iniciar la marxa, demanant “posar una quantitat al famós preu assequible que diu Govern”, i ha quedat clar amb moltes de les pancartes que s’han vist i crits que s’han escoltat, com el ja clàssic “lloguer impagable, poble imparable” o “grans propietaris i especuladors, sou els culpables i no la solució”.
En el manifest també s’ha assenyalat que es continuen pagant preus “desorbitats” i que es continua sent víctima “de la trampa del fill”, a més “d’altres abusos d’alguns propietaris sense escrúpols”. En aquest sentit, han recriminat al Govern que no protegeixi el dret a un sostre pels vulnerables i que “no castigui els grans tenidors que no tenen miraments a l’hora de posar preus abusius”.
Si la manifestació ha acabat passades les 8 del vespre a la plaça del Poble, la mobilització havia començat una hora abans des de la plaça Coprínceps d’Escaldes-Engordany. Abans d’arrencar Ubach feia una crida a la ciutadania perquè es manifestés per reclamar un habitatge i salaris dignes i deixava clar que “és ara o mai”.
Amb una pancarta amb el lema “Treballar per viure, no per sobreviure” que encapçalava la manifestació, els participants han començat a desfilar per l’avinguda Carlemany. Els primer crits que s’han pogut escoltar han estat de “hostalers i comerciants tanqueu per l’1 de maig!”. Els xiulets eren constants a la sortida d’una marxa que ha quedat molt lluny de les 3.000 persones que havia apuntat l’organització. Entre els mobilitzats, també alguns representants polítics, com el president del Partit Socialdemòcrata, Pere Baró o el president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé.
PARTICIPACIÓ
Malgrat la crida i les previsions sindicals, el cert és que aquesta vegada s’ha vist una clara disminució de la participació en la mobilització. El temps, certament, hi pot haver influït, perquè si bé a l’inici ha sortit una mica el sol i semblava que la pluja amainava, a mesura que la marxava avançava, la precipitació ha tornat a fer acte de presència i determinats moments ha estat notable, amb una temperatura que tampoc convidava massa a estar al carrer. De fet, segons Ubach “no ha punxat la indignació” sinó que la culpa de la baixa afluència ha estat el mal temps. Igualment, amb la temporada d’hivern acabada, segurament també s’ha fet notar l’absència de temporers.
Altres consignes que s’han sentit cridar han estat “de l’hoteleria, a la construcció, la classe obrera lluita per un món millor”, “obrera explotada, obrera organitzada” o “sense tretzena paga, Andorra farà vaga”. I és que, òbviament, la reivindicació de drets laborals no hi podia faltar. En el manifest s’ha rebutjat “l’abús d’autoritat i la vulneració dels drets dels treballadors que moltes empreses duen a terme” i s’ha demanat igualar els drets dels treballadors, “tant del sector públic com privat”. A més, s’ha assenyalat que es continua treballant “sota l’amenaça implícita de l’acomiadament legal sense causa, sense comitès d’empresa”.
Finalment, també hi ha hagut espai per reivindicacions feministes a favor de l’avortament i en contra de la violència de gènere, a més de reclamar el dret a vot pels residents.