Per tant, tal com havia avançat Altaveu, els lloguers creixeran més que el cost de la vida. No tant com en els primers esborranys del text, però sí que més que un IPC que ara mateix es troba al 6,1% -dada a 30 de setembre-. Es tracta de la llei que, en paraules de la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, “ha de ser el punt final de la intervenció del mercat” per “entrar en la normalitat dels països veïns, on no n’hi ha”.
“Ha de ser el punt final de la intervenció del mercat” per “entrar en la normalitat dels països veïns, on no n’hi ha”, ha ssegurat la ministra Marsol, que ha avançat que, en quatre anys, estarà alliberat totalment
De fet, ha admès que la voluntat inicial era ja eliminar pròrrogues. L’evolució de la inflació, però, ha canviat els plans. S’opta per una mesura que prorrogarà en línies generals tots els lloguers -amb excepcions ja habituals- però, a canvi, hi haurà increments de rendes en alguns casos força importants. Es justifica per la voluntat de “protegir els contractes més antics” i buscar “una estabilitat del mercat i una seguretat pels arrendataris”.
La decisió, ha assegurat Marsol, s’ha pres després d’analitzar la situació del mercat i les diverses dades que s’han recopilat, com ara el preu mitjà de lloguer, fixat en 8,3 euros per metre quadrat, el nombre de llars en aquest règim (25.000 de les 39.000 en total) o la mitjana d’antiguitat. Així, el 53,3% dels enquestats fa més de cinc anys que viuen al seu actual pis.
També s’ha volgut tenir en compte la tipologia de les llars. I, segons ha apuntat Marsol, “entenem que una parella on els dos cobren un mínim de 1.500 euros, ja parlem de 3.000 al més. Per tant, el 30% de l’esforç el poden destinar a pagar un pis d’entre 800 o 1.000; no pas els 1.500 o 2.000 que ara veiem”. I per aquelles llars on costi més, s’entén que “hi ha les ajudes al lloguer que són tres milions d’euros l’any”.
El que té clar Marsol és que la llei ha de ser la darrera d’aquest tipus que s’aprova a Andorra. “En quatre anys ha de quedar el mercat alliberat, dins la normalitat, amb pactes entre els privats”, ha afirmat. Per això, la contraprestació a l’increment per sobre de l’IPC és la pròrroga d’un màxim de quatre anys dels contractes ara ja amb la vigència expirada.
Així, l’augment més fort serà per als contractes que s’hagin tancat el 2015 o abans. En aquest cas, s’allargaran quatre anys però, a canvi, la pujada serà de l’IPC més un 5%. I, a partir d’aquí, hi haurà una reducció del temps d’ampliació i de la pujada que s’afegeix a la inflació, seguint la taula següent.
Hi ha una excepció. En aquells pisos la renda dels quals estigui per sota als sis euros per metre quadrat, la part propietària podrà aplicar un increment encara superior. Fins a un 6%. Marsol ha justificat aquesta mesura apuntant que “donem molta més seguretat perquè parlem de pròrrogues de dos, tres o quatre anys; l’arrendador no haurà d’estar pendent amb què passarà”. També ha defensat que “hi ha propietaris amb pisos a 600 o 700 euros i per a ells també els puja la vida; convé fer un equilibri”. La ministra també ha volgut assegurar que amb la proposta “volem defensar els lloguers més antics”.
La mesura de pròrroga tindrà unes excepcions, similars a les d’anys anteriors. Per exemple, no s’aplicarà si el propietari vol recuperar l’immoble per a ús propi o d’un familiar de fins al segon grau de consanguinitat. Tampoc quan la renda sigui superior als 2.000 euros anuals o quan calgui fer obres vinculades a la seguretat, la salubritat o la higiene. I tampoc es podran acollir els residents passius.
La llei també preveu prorrogar la suspensió de noves llicències per a apartaments turístics aïllats i duplica l’impost als pisos buits, que passa de 10 a 20 euros per metre quadrat; es vol impulsar la sortida d’immobles al mercat, fins i tot creant una borsa d’habitatge
El projecte de llei també inclou dues altres mesures que volen facilitar que els immobles existents es posin al mercat de lloguer. Per un costat, es torna a congelar l’atorgament de llicències per a habitatges d’ús turístics aïllats -és a dir, aquells que no estiguin en un bloc tot pel mateix ús-. En aquest cas, a més, s’hi afegeixen aquells de cinc estrelles. Marsol admet que, de cara al futur, caldrà reflexionar sobre què fer quan s’aixequi aquesta pròrroga: “És un tema que està sobre la taula. Sé que el ministre de Turisme hi treballarà. Hem de parlar-hi. No depèn només del meu ministeri”, ha comentat, tot defensant que “és una mesura que cal prendre, tenim 2.700 apartaments d’aquesta mena i amb això ja donem cobertura a les necessitats turístiques”.
L’altra mesura fa referència al gravamen sobre els pisos buits que, ha reconegut Marsol, no ha funcionat com tocaria. De moment, es duplica. Passa de 10 a 20 euros per metre quadrat. I la voluntat és fer les reformes necessàries per fer realment eficient el tribut. “Ara tenim molts habitatges localitzats amb adreça i hem de començar a prendre mesures, però les hem de presentar durant el primer semestre de l’any vinent”, ha apuntat.
Marsol ha assegurat que un objectiu clau, justament, fa referència als 3.000 pisos buits localitzats. “Hem de motivar els propietaris perquè els propietaris els posin a llogar i hi treballarem”, ha avançat, tot apuntant la creació d’una “borsa d’habitatges per aflorar-los al mercat”, fins i tot -ja a micròfon tancat- actuant sobre aquells que pertanyen a espanyols i que els tenen ser ús per por a Hisenda. “Hem de generar confiança”, ha indicat .
Es tracta, ha assegurat, de la fórmula per moderar el cost actual. “Com evitem que s’apugin preus? Hem de fer aflorar pisos. Si hi ha pisos a 700 o 800, els propietaris s’adaptaran. Si això ho podem aconseguir el mercat es regularà i s’adaptarà i no hi haurà aquestes situacions que en alguns casos són abusives”, ha argumentat. En aquest sentit, s’ha marcat un objectiu: “Si dels 3.000 pisos, obtenim 700 en dos anys, ja seria un gran èxit. Ja modificaria molt l’oferta i faria que els preus s’ajustessin”.
Comentaris (42)