Els tres consellers generals de la formació, Judith Casal, Susanna Vela i Pere Baró, han presentat les diferents propostes de modificació d’un text que, no amaguen, consideren del tot insuficient per abordar la problemàtica. “No és el que es va encarregar durant el debat d’habitatge sinó una llei de pegats, sense una reflexió profunda que no s’ha fet i no sembla pas que es vulgui fer; en definitiva, una oportunitat perduda”, ha definit la presidenta del greu, tot lamentant que “aquí no es parla de garantir un dret sinó d’una sèrie de solucions temporals per parar el cop quan la feina hauria de ser d’un abast més profund filosòficament i tècnicament”.
Les esmenes presentades abasten els diferents títols de la llei. Entre ells, el que defineix un procés de cessió obligatòria de pisos buits que, per al PS, hauria d’afrontar-se amb certa paciència. Per això, proposen que la seva entrada en vigor s’endarrereixi un any, temps durant el qual “es podrà fer la tasca informativa i de contacte amb els propietaris sense que sigui des del minut zero”. Així, entenen que “la gran bondat ha de ser com a mecanisme dissuasiu” i no pas com a una mesura “coercitiva”.
La formació també es mostra contrària al canvi de normativa sobre els habitatges d’ús turístic, que consideren que es fer pagar als propietaris la mala previsió de Govern, i vol limitar encara més la compra d’immobles per part d’estrangers
La formació defensa que, si s’accepta la proposta, aquesta no hauria de comportar “cap retard” en els efectes de la mesura. “A ningú se li escapa que la cessió no serà automàtica. Hi haurà un procés. Entenem que aquesta feina es pot fer abans que sigui executòria la mesura de la cessió”, ha apuntat Casal. En tot cas, remarquen que “no podem permetre’ns com a país que no té disponibilitat d’habitatge tenir immobles tancats”.
Paral·lelament, entre les esmenes també s’afegeix un títol sisè al projecte legislatiu. En aquest cas, per modificar un altre text: la Llei General d’Ordenació del Territori i Urbanisme. Així, consideren que cal establir que a cada unitat d’actuació, igual que ja es preveu ara reserva de sol per a xarxes o equipaments, es guardi una part del total de metres que es poden construir, un 20%, per fer habitatge públic. “La solució a llarg termini passa per ampliar aquests immobles i això s’ha de fer amb concertació amb les administracions i el sector privat”, ha argumentat Vela.
Pel que fa a la inversió estrangera, el PS vol limitar-la encara més que el text original tramès pel Govern. Així, redueixen a només un els immobles -pis, apartament o estudi- que pot comprar una persona que no resideix al país i també deixen clar que la prohibició d’impulsar des de fora del Principat una promoció urbanística només s’aixecarà si és amb l’objectiu de crear habitatge de lloguer “a preu assequible”. Les esmenes també preveuen endurir les multes per infraccions d’aquestes disposicions així com allargar-ne el termini de prescripció.
En l’àmbit fiscal, ha explicat Baró, volen endurir més les penalitzacions impositives en casos de transaccions de caràcter especulatiu -és a dir, aquelles en les que un habitatge es torna a vendre poc després de la seva compra-. Així, s’incrementa el recàrrec si el temps transcorregut és inferior a dos anys del 10% al 20% i del 5% al 10% si han passat entre dos i cinc. S’afegeix, a més, un tram no previst inicialment, entre 5 i 10 anys, amb un tipus a aplicar del 10%. També es faria més penalització en l’Impost de la Renda de les Persones Físiques (IRPF).
Pel que fa als canvis sobre immigració, es restringeix de forma clara el recurs als treballadors subcontractats. Només es podran autoritzar si al país no hi ha cap empresa que presti el servei o per motius d’interès general. La mesura, a més, afectaria també les empreses públiques.
Un altre canvi clau que proposen és no variar les condicions que afecten els habitatges d’ús turístic (HUTs), ja que entenen que “seria l’aplicació retroactiva d’una disposició favorable per a l’administrat”. Casal ha apuntat que, en aquest cas, “no els podem carregar amb la manca de previsió del Govern, que va ser qui va flexibilitzar les donacions per obtenir llicències”. De fet, ha remarcat que “tenim dubtes que això no pugui incórrer en un vici de constitucionalitat”.
Altres canvis proposats a la llei són la incorporació, a petició de la plataforma per l’habitatge, d’un procediment per evitar la trampa del fill, tot fent una comprovació prèvia a l’execució del desnonament, la creació d’un fons per l’habitatge de protecció pública o una modificació de la Llei d’expropiació per afegir el concepte “interès social” al “d’interès públic”.
Comentaris (2)