Així ho ha explicat la consellera general del PS Judith Salazar. En aquest sentit, cal recordar que la llei, en el seu article 77, distingeix entre dues formes de matrimoni. Per un costat, el “casament civil” -entre persones del mateix o de diferent sexe-; per l’altre, el “matrimoni canònic”. Malgrat que es deixa clar que tots dos tenen “els mateixos requisits i efectes”, la formació no està d’acord amb aquesta diferenciació del nom.
Matrimoni o casament a banda, la llei també impulsa millores claus per a col·lectius com els discapacitats, que no podran ser incapacitats, o les persones transsexuals que podran canviar de nom i gènere
“No entenem el canvi”, ha apuntat Salazar durant la seva intervenció al ple. I és que, ha recordat, “la institució civil és molt anterior a la canònica”. Per això, s’ha mostrat “partidària de mantenir el nom, tal com es fa a molts articles quan es refereixen als seus efectes”. I és aquí on el PS ha demanat votar separadament l’article -també el 91, que fa referència als efectes del matrimoni canònic-. El motiu? Obrir la porta a portar l’afer al Constitucional.
Cal recordar que, l’any passat, Terceravia va presentar un recurs al TC per demanar que es pronunciés sobre la modificació de la llei de seguretat ciutadana i la de sanitat per poder prendre mesures davant la pandèmia. El PS va cedir les signatures de dos dels seus consellers generals per aconseguir les firmes necessàries per poder fer aquesta acció jurídica. En la seva sentència, però, el tribunal no va entrar al fons de l’afer, ja que va considerar que els parlamentaris socialdemòcrates no podien presentar un recurs perquè, en el seu dia, havien donat suport a la llei. Per tant, amb la votació separada -en contra- es reserven la possibilitat de presentar un recurs de constitucionalitat contra aquests dos articles.
De fet, en declaracions posteriors, el president del grup demòcrata, Carles Enseñat, ha donat per fet que això succeirà. Ha admès, de fet, que l’elecció d’aquesta diferenciació ve condicionada per un “equilibri” i per trobar “una fórmula menys invasiva” de cara a l’església i, lògicament, el Copríncep episcopal. Ara bé, ha donat a entendre que no els suposarà cap problema canviar la denominació. “Si el TC diu que s’ha de dir matrimoni, li direm matrimoni”, ha comentat.
Més enllà d’aquest punt, la proposició de llei de persona i família ha tingut el suport unànime de la cambra. Tots els grups han destacat que es tracta d’un text “modern” que compila tota la normativa en un codi de família adaptat als nous temps. També han destacat les millores que comporta per a determinats col·lectius.
“És la llei d’un país modern, que vetlla pel lliure desenvolupament dels ciutadans i es basa en la família en tota la seva diversitat”, ha apuntat el president del grup demòcrata i un dels seus grans impulsors, Carles Enseñat. Al seu entendre, “fem possible una Andorra més justa i més lliure”.
Tots els grups han posat en relleu aspectes que suposen un gran avenç en comparació amb la legislació actualment vigent. És el cas de les persones amb discapacitat, a les quals ja no es podrà incapacitat, seguint el que estableix els convenis internacionals.
L’aprovació del text també ha estat celebrada des del públic per representants de Diversand, l’associació que defensa els drets del col·lectiu LGTBIQ+, ensenyant banderes trans. Aquestes persones podran canviar el nom i el gènere a partir d’ara amb un procediment de jurisdicció voluntària. “Fins ara no era una situació normal, ni justa ni digna per a un país que es vol dir modern. Cap persona ha de seguir portant un nom o un gènere que no el representa”, ha defensat Enseñat.
Comentaris (3)