El darrer any Càritas Andorrana ha hagut d’activar un programa específic per l’habitatge per mirar de combatre des de diverses òptiques una problemàtica ben present i, segons l’ONG lligada a l’Església, “cíclica”. Càritas té un petit parc d’immobles -poc més d’una vintena- que usa per a finalitats socials o per destinar a lloguer de preu assequible, encara que els seus criteris difereixen lleugerament dels que empra l’administració, tal i com ha explicat el president de l’organització, Amadeu Rocamora.
“En proporció amb els sous que es cobra, cada vegada es fa més difícil a gent que està treballant i està treballant bé. Hi ha gent que guanya diners però tenen un problema d’habitatge”, assegura Amadeu Rocamora
“Intentem incidir en el que nosaltres creiem que s’ha d’incidir”, ha deixat clar Rocamora, que no ha volgut valorar obertament si les polítiques governamental arriben tard. “Si s’hagués actuat abans potser no estaríem aquí, però qui sabia que arribaríem on som”, ha afirmat el president de Càritas, que ha explicat que “l’important és que (el programa activat per l’administració) el tinguem tan aviat com sigui possible”.
Càritas participa de la comissió nacional de l’habitatge i fa les aportacions que considera adients. “Quin és el preu assequible?”, s’ha demanat Rocamora, que ha deixat clar que “aquí està el quid de la qüestió” alhora que “el preu assequible és una cosa una mica traïdora”. Certament, ni Càritas tot sola pot resoldre res ni són les actuacions que més fa l’ONG. La problemàtica de l’habitatge genera el 8% de les demandes, que tenen molta casuística diferent.
Rocamora ha explicat que “el problema principal de marginació o pobresa que hi pot haver a Andorra és el de l’habitatge. Andorra és un país que en relació amb els països de l’entorn i del conjunt del món és un país ric com a tal. També és un país que la seva administració fa moltes ajudes socials. Però és clar, és un país ric en el sentit que tothom té feina. Però potser els diners que cobra per fer aquesta feina no li arriben per poder viure amb prou dignitat en el nostre país”.
El president de Càritas ha insistit més encara en el fet que “en proporció amb els sous que es cobra, cada vegada es fa més difícil a gent que està treballant i està treballant bé” poder accedir a un habitatge digne. “Hi ha gent que guanya diners però tenen un problema d’habitatge”, ha afegit Rocamora al costat de la coordinadora social de l’ONG, Txiqui Bruna. El representant de l’entitat ha afirmat també que “habitatge social per nosaltres és el que es proporciona a famílies que no poden pagar el preu normal d’un habitatge”.
INTERVENCIONISME I POBRESA CRÒNICA
Amadeu Rocamora ha assegurat que “una intervenció contínua del mercat podria desincentivar” l’entrada al mercat de més habitatge alhora que no necessàriament ha de ser dolent que s’aixequin les mesures que de manera puntual regulen parcialment el mercat, amb increments controlats per l’administració i obligacions relativa a la renovació de contractes.
Segons Rocamora i Bruna, per la problemàtica de l’habitatge no és que estigui directament creixent la vulnerabilitat però sí que s’atorguen alguns ajuts, es facilita menjar, per exemple, perquè algunes famílies puguin estalviar poder poder pagar el pis. Però és clar, no tothom accepta menjar per poder pagar el pis. Perquè a Andorra, han assegurat els dos representants de Càritas, dificultats per poder menjar, en gran mesura, no n’hi ha. I la xarxa social pública abasta la problemàtica en aquest sentit.
Certament, hi ha una “pobresa crònica” i aquí sí que la problemàtica de l’habitatge hi ha incidit fort. Hi ha molts casos que les persones vulnerables són persones que viuen soles i amb una xarxa social molt minsa. Moltes d’aquestes persones viuen o vivien en pensions. “I costa més trobar pensions darrerament”, ha admès Txiqui Bruna. A Càritas li costa més perquè hi ha algunes pensions històriques que han abaixat la persiana.
I hi ha un problema que va més enllà de Càritas i que Bruna ha reconegut indirectament. O ha reconegut sense reconèixer-ho. Persones vulnerables que abans estaven allotjades en pensions a càrrec de l’administració ara tampoc troben lloc perquè alguns d’aquests establiments han deixat de cooperar amb l’administració, ja sigui per la conflictivitat dels usuaris o perquè no sempre hi ha acord necessari en el preu o la forma d’abonament del cost per part de l’administració.
Amadeu Rocamora ha recordat, això sí, que els habitatges de la Fundació Armor han arribat, justament, almenys ara per ara, per solucionar en part almenys aquesta mancança detectada. Alhora, Càritas també dona aixopluc a passavolants. El programa Transeünts va facilitar ajut l’any passat a una vintena de persones. Segons el president de l’ONG, la problemàtica dels passavolants ha disminuït sortosament els darrers temps.
Comentaris (12)