El ‘pla habitatge’ espanyol podria dificultar als andorrans la compra d’immobles al país veí

Guillem Casal admet que, amb l’actual estatus, ni el trilateral ni el CDI evitaria que s’apliqués als nacionals el gravaven anunciat per aquells extracomunitaris que vulgui adquirir un pis o una casa a Espanya i apunta que la solució seria l’acord d’associació

Guillem Casal, durant la roda de premsa. T.S.

El govern espanyol ha anunciat aquesta setmana un pla per intentar abordar la problemàtica de l’habitatge que també es viu -i amb força- al país veí del sud. Entre les mesures anunciades pel president, Pedro Sánchez, hi ha la voluntat de limitar la compra d’immobles per part de ciutadans extracomunitaris, via un fort enduriment de la fiscalitat aplicable, que s’incrementaria en un 100%. En cas d’aprovar-se, això afectaria directament els nacionals andorrans, com ha reconegut el portaveu de l’executiu andorrà, Guillem Casal, que ha apuntat que la solució per evitar-ho seria l’acceptació de l’acord d’associació.

El pla anunciat per Sánchez inclou dotze mesures amb les quals es confia reconduir la situació. Entre elles, posar pisos públics al mercat provinents de l’estoc de la SAREB (Societat de Gestió d’Actius Provinents de la Reestructuració Bancària), un programa de rehabilitació o exempcions fiscals per aquells llogaters que tinguin les seves propietats a preus dins de l’índex de referència. A la vegada, també es vol actuar contra els compradors estrangers. O més concretament, els extracomunitaris. Així, s’incrementaria fins a un 100% el gravaven fiscal d’aquestes operacions amb l’objectiu de dificultar-les al màxim i, d’aquesta forma, garantir que qui compri sigui resident.

Tot, cal dir-ho, es troba en un estat molt incipient. Caldrà veure com s’articula legalment i quina lletra petita hi ha, però, per ara, la mesura també afectaria els nacionals andorrans. Així ho ha admès Casal, això sí, alertant de la poca informació que encara hi ha sobre la mesura concreta i que feia “un exercici de política ficció”. Amb aquestes condicions, ha indicat que “Andorra és un país extracomunitari” i ha apuntat que ni el trilateral, que tracta qüestions laborals, ni el CDI evitarien aquest impacte. “En aquesta situació, els andorrans tindríem una problemàtica”, ha afirmat.

A la vegada, però, també ha aprofitat per portar l’aigua cap al molí de govern. La solució que evitaria aquesta afectació la té clara: “Si s’acaba aprovant, en una situació d’acord d’associació, no s’aplicaria als nacionals andorrans en tant que Andorra formaria part del mercat interior de la Unió Europea”.

I és aquí on ha defensat que el conveni “garanteix salvaguardar els nostres nacionals d’aquestes polítiques de protecció que està adoptant la UE”. Per tant, “el que cal és plantejar-nos si volem participar d’aquest club o volem ser una situació exògena”. I ha apuntat que “vivint al marge del mercat interior, els andorrans tindrien aquesta problemàtica, per no parlar d’altres”.