El consell de ministres ha d’aprovar aquest dimecres un nou projecte legislatiu de mesures urgents, en aquest cas sota la denominació de “llei de mesures de protecció, d’estímul del mercat i de governança en l’àmbit de l’habitatge”. Des del ministeri, que ha posat el text sobre la taula, s’entén que un dels problemes que fa que hi hagi propietaris reticents a posar els seus immobles a lloguer és que, en cas d’impagaments, tot el procediment per recuperar-lo s’allarga. Ara, es vol crear “una tutela judicial efectiva” que permeti un procés “sense dilacions”.
Això sí, es vol al mateix temps que les persones o famílies que siguin desnonades gaudeixin, si es troben realment en una situació de vulnerabilitat, d’una “atenció social adequada i eficaç”. Com es farà això? La llei crea un protocol d’actuació conjunt entre el departament d’Afers Socials i la Batllia. S’assegura, a més, que es tracta d’una “demanda constant del comitè de drets socials del Consell d’Europa”, en el cas del protocol, però també de l’Associació de Propietaris de Béns Immobles, pel que fa a procés judicial més veloç.
A banda, també es canviarà el Codi de procediment civil per agilitzar la recuperació d’aquells pisos ja abandonats pels llogaters. Serà suficient amb la inspecció ocupar i ja no caldran altres requisits previstos actualment.
A banda, també es canviarà el Codi de procediment civil per agilitzar la recuperació d’aquells pisos ja abandonats pels llogaters. Serà suficient amb la inspecció ocupar i ja no caldran altres requisits previstos actualment.
La llei també preveu un altre supòsit: que el llogater a desnonar ho sigui d’un dels futurs pisos del parc d’habitatge públic. En aquest sentit, el text preveurà un “procediment administratiu” que es podria aplicar en determinades causes com ara l’ocupació indeguda, l’impagament de rendes o descobrir que l’immoble s’està destinant a un ús indegut, entre altres”. Així, es preveu la “instrucció amb audiència de la persona interessada”, seguint el que marca el Codi de l’Administració, uns que tindrà també les potestats d’execució forçosa i de recuperació d’ofici.
I s’ha inclòs, entre altres coses, perquè es vol anar creant un parc d’habitatge públic. La llei també estableix una mesura que hauria de fer possible accedir a immobles, sigui per convertir-los en pisos protegits o a preu assequible. El text atorgarà drets d’adquisició preferent a favor del Govern en casos d’execucions hipotecàries per part dels bancs, això sí, amb una referència explícita a “la protecció de persones i famílies vulnerables”.
Aquest objectiu es persegueix també la modificació de la Llei de l’embargament que es farà a través d’una disposició del projecte legislatiu. Així, s’establirà que en cas d’un procediment d’alineació d’immobles per subhasta, caldrà fer una notificació al ministeri de l’habitatge perquè pugui valorar si és interessant participar en els processos de licitació.
Altres disposicions de la llei han de permetre que les administracions públiques, com ara els comuns, puguin cedir l’ús de béns immobles patrimonials a favor del fons de l’habitatge. Això sí, l’entitat els haurà de destinar per llogar a preu assequible. A banda, l’ens també quedarà exempt del pagament de les taxes comunals “per facilitar la promoció i rehabilitació d’habitatge de preu assequible”.
El text també afegirà una disposició transitòria a la Llei del sòl que ha de facilitar que es puguin refer edificis o canviar l’ús d’aparthotels o d’hotels a residencial. Això sí, per destinar-los a lloguer residencial o espais comuns compartits, el que es coneix com a co-living. A banda, es preveu consolidar els canvis aprovats el passat maig en les ajudes per a l’arrendament i facilitar l’obtenció de dades per part de Govern i de l’Institut Nacional de l’Habitatge per facilitar el disseny de polítiques en la matèria. Per últim, s’encomanarà a l’executiu que treballi per aprovar en el futur un projecte de llei sobre el dret a l’habitatge.