Diversos professionals de la popularment coneguda com escola Meritxell es queixen del tracte que reben. No són tots. Però sí que el gros del personal cobraria salaris que s’acosten molt, moltíssim al sou mínim alhora que fan feines complexes, que demanden, a banda de formació, molta dedicació, empatia i esforç. I si el salari no és bo i, a més, altres condicions no acompanyen, tot plegat es converteix, asseguren, en una bomba de rellotgeria que podria esclatar en qualsevol moment. O fins que l’administració no doni un cop de puny sobre la taula, que és el que esperen molts dels professionals.
Perquè no s’acaba d’entendre la manera de funcionar. Per exemple, i al marge del que és el personal estrictament, no es comprèn com pot ser que la piscina del centre estigui tancada des de l’estiu. “No han estat capaços d’arreglar l’avaria que sofreixi perquè els usuaris de la residència o els alumnes dels centres la puguin utilitzar, amb el bon servei que els pot fer.” I el mal estat de la piscina no és una excepció. “Moltes de les instal·lacions de la fundació fan pena, i sembla que no importa a ningú”, indiquen les fonts consultades.
I respecte la feina dels professionals es lamenta el fet, per exemple, que s’ordenin canvis de centre sense pràcticament cap mena d’antelació. Que hi hagi pagaments de nòmines amb retards incomprensibles, que des de la direcció dels respectius departaments hi hagi molts cops que no es doni resposta a les peticions que fa el personal a través de correus electrònics o que s’acumulin hores i hores extra sense ser retribuïdes i, això sí, amb la promesa que es podran recuperar. “Però mai no es recuperen i si de cas et diuen que ja es liquidaran quan s’acabi el contracte”, que en el cas de molts dels professionals de la fundació és de deu mesos perquè al juliol i a l’agost no es treballa. I tampoc es cobra.
“La gent que no es fixa, i s’exigeixen tres anys de treball per poder arribar a ser-ho, no té dret a tretzena paga al desembre.” I a tot plegat s’hi afegeix que cada cop augmenta més el nombre d’usuaris que necessiten atenció. I no creix la xifra de personal que s’hauria d’encarregar de tenir-ne cura. I això “causa un malestar i una cremor que l’únic que comporta és que hi hagi professionals que no tinguin més remei que posar-se de baixa laboral, incrementant d’aquesta manera la manca de professionals i augmentant el problema. El peix que es mossega la cua”, conclouen.