Aquestes xifres s’inclouen en una resposta tramesa per la FPNSM al Consell General arran d’una demanda parlamentària feta pel president del grup de Concòrdia, Cerni Escalé. Les dades en concret surten, en gran part, d’una enquesta promoguda pel 63% de la plantilla i promoguda pel comitè d’empresa, que es va escollir amb posterioritat a la pandèmia, que la direcció de la fundació recorda que va ser un gran contratemps just en la posada en marxa el nou format jurídic de la institució. Però que sortosament es va saldar sense cap baixa ni entre els usuaris ni entre els treballadors.
L’enquesta és de principi de l’any passat i segons la direcció del centre, la major part del personal està satisfet de treballar on treballa. Però les dades de baixes deixen clar que, en xifres rodones, de les 500 baixes que hi ha hagut els darrers tres anys i tres mesos (2021, 2022, 2023 i el primer trimestre d’aquest 2024), el 20% estan motivades per ofertes laborals més interessants. Sigui en matèria estrictament laboral o sia per qüestions econòmiques. El gros de les baixes, assegura la direcció, està lligat a contractes de durada determinada, associats a programes (Progrés o Integra, per exemple) que tenen durada com les del curs escolar. Per tant, la durada de la feina és d’uns quants mesos. El que no especifica la resposta és quants dels que fan un curs continuen el següent.
El gros de les baixes, assegura la direcció, està lligat a contractes de durada determinada, associats a programes (Progrés o Integra, per exemple) que tenen durada com les del curs escolar
En tot cas, i tornant a l’enquesta, hi havia tres blocs: un de salut, un d’econòmic i un de clima laboral. Des del punt de vista de la salut, el 92% dels enquestats consideraven convenient elaborar un conveni que ajudés a cobrir el 100% del salari en cas d’accident laboral, però només dos de cada tres consultats estaven disposats a participar-hi. També molt majoritàriament es considerava necessari establir una prima de perillositat pel servei que es presta a la fundació.
Quant al bloc econòmic, el més cridaner, com s’ha dit, és el fet que el 93% dels consultats troben necessari per una revisió de la graella salarial i un 71% no estan satisfets de la remuneració salarial percebuda en el lloc de treball. També una gran majoria dels professionals (80%) troben necessari tenir accés a les graelles salarials dels serveis de la fundació, més encara quan sis de cada deu treballadors no saben a quina banda salarial es trobaven en el moment de ser consultats.
Segons que recull la resposta parlamentària, “els resultats d’aquesta enquesta permeten definir un full de ruta a seguir per negociar el conveni col·lectiu que l’entitat duu a terme”. En els darrers anys, “la fundació ja ha efectuat accions que han permès detectar millores en l’entorn laboral, les quals actualment es tenen en compte en les negociacions del conveni col·lectiu amb els representants dels treballadors”. Un cop es puguin posar en marxa les millores, “l’FPNSM implementarà cada dos anys, seguint els criteris de qualitat establerts en el model que segueix, un procés sistemàtic de valoració i de millora del clima laboral amb l’objectiu de generar un entorn de treball saludable”.
“L’FPNSM implementarà cada dos anys, seguint els criteris de qualitat establerts en el model que segueix, un procés sistemàtic de valoració i de millora del clima laboral amb l’objectiu de generar un entorn de treball saludable”
Entre altres coses, i a partir de la creació del comitè d’empresa l’abril del 2022, es van iniciar dues accions parel·les per analitzar i millorar la situació de cohesió laboral de l’entitat. Una era l’enquesta ja referida. L’altra, un estudi de comunicació amb la finalitat de definir un pla estratègic. L’estudi va confirmar la dificultat de cohesió dels equips tenint en compte que gran part no es troben físicament a les instal·lacions de l’FPNSM, com també la necessitat d’empoderar el comitè d’empresa.
En l’àmplia resposta, s’hi inclouen unes apreciacions del Govern. En aquest sentit, l’executiu exposa que “respecta la política de contractació de l’FPNSM, atès que gaudeix de personalitat jurídica pròpia, i actua en qualitat d’entitat col·laboradora del Govern per a la prestació de serveis socials, sociosanitaris i d’altra naturalesa”. Per tant, amb independència de la tipologia de contractes laborals que s’atorguin, “el Govern ha de vetllar perquè els serveis contractats es prestin en compliment de la normativa vigent en la matèria i el Conveni de col·laboració entre el Govern, la Caixa Andorrana de Seguretat Social i la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell”.
Comentaris (12)