De moment, els impulsors de la iniciativa, que s’ha mostrat eclipsats pel fet que hagin rebut el contacte de noves famílies i que ho hagin fet amb evidències i constatacions irrefutables, estan recollint tots els contactes i testimonis abans de promoure una trobada general on, en principi, s’hauran de posar en comú totes les experiències i acordar les accions de tot tipus que es pretenguin dur a terme.
Els nous testimonis que han anat apareixent coincideixen en afirmar que hi ha una manca de personal evident i, fins i tot, de mitjans materials. A més, molts dels empleats no aparenten tenir la formació requerida
Les fonts consultades han reconegut que no pel fet de sentir-se en certa manera aclaparats no vol dir que no esperessin que no hi hagués nous casos, perquè tenen clar, segons han explicat, que de males pràctiques i deixadesa n’hi ha “per donar i vendre” perquè en gran mesura moltes de les activitats i actuacions que fa la direcció liderada per Ernest Sáiz “són de cara a la galeria, pura façana”.
Justament, la immensa majoria de les persones que s’estan aglutinant en l’esmentat moviment familiar lamenten el paper de Sáiz, ja sigui per permetre la deixadesa, per fomentar la manca de recursos o, també, per un comportament que, sovint, afirmen, “ratlla l’amenaça i el menyspreu vers aquelles persones que no en poques ocasions han posat en el seu coneixement fets i situacions intolerables”.
Sense entrar en casos concrets, que per ara es guarden, els nous testimonis que han anat apareixent coincideixen en afirmar que hi ha una manca de personal evident i, fins i tot, de mitjans materials. A més, molts dels empleats no aparenten tenir la formació requerida. Tot plegat, amb excepcions, comporta un clima laboral que genera una deixadesa que la direcció no combat. Per això, demanar una trobada amb Sáiz ja no es contempla.
Ara bé, més enllà de les eventuals accions penals que es puguin acabar impulsant -per omissió del deure d’assistència, per exemple- el primer que es farà serà fer actuacions de caràcter institucional, mostrant el malestar i la queixa tant a la multinacional Domus Vi que gestiona formalment l’equipament com als ministeris de Salut i al d’Afers Socials.