En aquest cas, hi ha una clara coincidència entre les propostes de modificació que han presentat quatre dels cinc grups parlamentaris. Per tant, tot fa pensar que, amb un o un altre redactat, aquesta obligació quedarà explicitada negre sobre blanc en la llei que finalment sigui portada al ple. Queda per veure com s’acaba conjugant aquesta voluntat.
Un dels temes que tracta el text original, en el seu títol VI és el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminacio per raó de sexe als mitjans de comunicació i a la publicitat. En l’apartat 1 de l’article 59, s’estipula que aquests “han de vetllar per la transmissió d’una imatge igualitària, plural i no estereotipada de dones i homes en tots els àmbits de la vida social i promoure el coneixement i la difusió del principi d’igualtat i no-discriminació entre dones i homes”.
Des dels grups de la majoria, a través d’una de les esmenes presentades, es demana afegir que a més “han de vetllar per la utilització d’un llenguatge inclusiu i no sexista”. Es considera que “cal incloure’l per la seva importància dins de la dimensió comunicativa”, tot indicant que aquesta forma d’escriure o parlar “estableix noves regles que s’adapten a una societat igualitària i que fomenta la cultura del respecte i la no-violència envers les dones”.
En una línia similar va l’esmena 28 de les presentades pel PS. En aquest cas, s’afegeix tot un apartat complet en l’article 59, el qual indica que “els mitjans de comunicació han de fomentar el llenguatge inclusiu a través dels continguts informatius”. També “han de donar suport i tracte preferent a les campanyes i programa per a la igualtat promogut pels poders públics i difondre les activitats polítiques, culturals, socials o esportives dirigides per dones”.
Amb les dues esmenes sobre la taula, caldrà ara veure com avança el treball en comissió, que tot just s’ha iniciat aquesta setmana. El que queda clar és que, d’una forma o altra, els mitjans hauran d’apostar de forma clara pel llenguatge inclusiu.
Comentaris (19)