Més de la meitat de les peticions per entrar al registre per optar a un pis públic s’han refusat

De les 354 sol·licituds rebudes, prop de 200 han estat excloses per incomplir requisits com ara els ingressos mínims necessaris o acreditar que es destina al lloguer més del 30% d’aquests mentre que la convocatòria oberta per adjudicar els habitatges del Pas de la Casa ha rebut només dues demandes

Conxita Marsol i Marta Alberch.
Conxita Marsol i Marta Alberch. G. P.

Més de la meitat de les persones o famílies que han demanat entrar al registre per poder accedir a un pis públic de lloguer assequible han vist refusada la sol·licitud. Més concretament, un 55% de les 354 peticions rebudes al llarg dels sis mesos d’existència. De fet, actualment, únicament n’han formalitzat la seva entrada al llistat 52 a l’espera d’una setantena de demandes que encara s’han d’analitzar. Entre els motius més habituals de la denegació hi ha el fet de no destinar més del 30% dels seus ingressos al lloguer o no arribar al salari mínim interprofessional. Per altra banda, la convocatòria per adjudicar els habitatges del Pas de la Casa ha acabat amb únicament dues persones.

La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, i la directora de l’Institut de l’Habitatge, Marta Alberch, han volgut fer el punt de situació dels progressos que, asseguren, s’han fet el darrer any, per abordar la problemàtica del mercat de lloguer. Entre altres accions, s’ha destacat que s’ha posat en marxa el registre que ha de permetre saber quantes persones o famílies poden necessitar accedir a aquests pisos públics, que ja compleix sis mesos.

Encara s’estan analitzant 70 sol·licituds més i s’espera que, a finals d’any, el nombre d’inscrits al registre arribi a ser entre 70 i 80, fet que adequaria més o menys amb el nombre d’immobles disponibles

I, en aquest temps, segons ha desgranat Alberch, s’han rebut un total de 354 peticions. D’aquestes, únicament se n’han validat 52. De la resta, n’hi ha 73 que encara s’estan valorant, però 198 (55%) s’han refusat. A banda, hi ha 16 renúncies, 13 d’arxivades i dues on s’ha demanat rectificar alguna dada per acabar de decidir si s’accepta o no la sol·licitud. La directora de l’Institut ha apuntat que s’espera que la dada final d’inscrits sigui en poques setmanes d’una setantena.

Entre els motius de denegació, el més habitual (55 dels casos) és perquè la llar no destina actualment més del 30% dels ingressos a un lloguer. El segueix, amb 44 resolucions negatives, el fet que qui ha fet la petició no arriba al salari mínim interprofessional. En aquest sentit, Marsol ha posat en relleu que “estem parlant de pisos a preu assequible; qui té unes necessitats econòmiques ha de seguir un altre camí”. 38 rebutjos més s’han produït pel fet de no complir el mínim de cinc anys de residència al país i altres causes són superar els ingressos màxims o no acreditar que es té actualment un contracte de lloguer.

Marsol ha considerat positives aquestes dades. “Podem dir que estem en una bona línia”, ha afirmat, tot indicant que “la planificació de Govern pel que fa a les necessitats de pisos a preu assequible està equilibrada”. I és que la previsió és que, a finals d’any, hi hagi 68 pisos disponibles del parc públic: 4 a l’avinguda Verge de Canòlich de Sant Julià, 27 a l’antic hotel Àrtic, 23 al que havia estat l’hotel Pellicer i 14 a Roureda de Sansa. Per tant, la previsió és “disposar d’uns setanta habitatges i tenir 70 o 80 resolucions favorables”.

Tot i això, s’admet que la dada d’inscrits pot semblar reduïda. I s’accepta que, en el futur, caldrà analitzar fer canvis. “Quan vam posar el registre no teníem dades i no sabíem quantes persones es podrien arribar a apuntar. Per tant, vam posar una sèrie de condicions que ara s’estan comprovant molt bé”, ha explicat Marsol que ha avançat que “igual que a l’agost vam obrir pels joves, anirem estudiant la situació i la voluntat és anar ampliant segons les necessitats que el registre ens faci veure”. Un primer pas que ha aventurat ha estat donar “més facilitats a les persones majors de 65 anys”.

POC ÈXIT DELS PISOS AL PAS

Per altra banda, des del Govern i l’Institut s’ha fet balanç de la primera convocatòria per adjudicar pisos públics: els de la Solana del Pas de la Casa que ha cedit el comú d’Encamp. Tot just s’han rebut dues peticions, una d’una parella i una altra d’una persona que viurà sola. Per tant, la resta d’immobles els podrà recuperar la corporació per destinar-los als temporers.

Entre aquest final d’any i el 2027, es confia a incrementar el parc públic per sobre els 400 pisos “repartits a tot el territori”

Marsol ha apuntat que la dada tan baixa es deu, al seu entendre, a dues causes. Una, el fet que “amb la llei que vam aprovar l’any passat hi ha moltes persones que ara estan tranquil·les perquè tenen contracte en vigor”. L’altra, la mateixa situació de la localitat fronterera. “La gent que hi treballa deu tenir resolt el problema de l’habitatge”, ha comentat. Més enllà d’això, també s’ha deixat clar que el fet de no haver concorregut a aquesta convocatòria no serà computat com a primera renúncia, sinó que, quan s’obrin les dels futurs edificis a adjudicar, “es posarà el comptador a zero”.

La previsió és que, properament, es puguin oferir els quatre immobles -més per a famílies- que s’habilitaran al bloc de l’avinguda Verge de Canòlich i, també, signar l’escriptura de l’antic hotel Àrtic per fer la convocatòria durant el novembre. I, abans de finals d’any, els dos edificis restants: 23 pisos a Canillo i 14 al carrer Roureda de Sansa d’Andorra la Vella.

A la vegada, durant l’any vinent -s’espera que de cara a l’estiu- es disposi d’un centenar de pisos més amb l’antic hotel Hermus d’Encamp, els dos blocs d’Arinsal i el de Font de Ferro. El calendari de previsió de l’executiu situa per al 2026 la finalització del primer edifici de la Borda Nova (44 immobles més) i dos blocs a Ordino així com el del doctor Palau a Sant Julià. I, ja pel 2027, acabar el projecte a l’avinguda del Pessebre i tenir molt avançat el segon bloc a Borda Nova. En total, més de 400 “repartits a tot el territori” i que serviran “per dona resposta a les necessitats de la població i de forma progressiva per donar solucions a les famílies amb més risc d’exclusió”.

Comentaris (39)

Trending