Les dades s’han facilitat des del ministeri a petició de la consellera general de Concòrdia Núria Segués. En la informació es donen les xifres d’ajuts concedits els darrers anys i fins al primer trimestre, detalls que, lògicament, coincideixen amb el que ja va fer públic el departament d’Estadística ara fa unes setmanes. Ara bé, la parlamentària també volia incidir en les causes que provocaven que una petició fos denegada i aquí rau una de les novetats de la resposta, signada per la ministra Trini Marín.
Concòrdia apunta que es poden produir situacions injustes arran de la renovació automàtica dels ajuts a l’habitatge de lloguer: ““Si amb altres prestacions, sortosament, les persones han apujat el seu nivell econòmic i van menys ofegades, amb aqueste potser passa el mateix. Per què no s’ha fet doncs la mateixa anàlisi amb els beneficiaris?”, avisa Núria Segués
Així, pel que fa a la prestació per desocupació involuntària, que en aquest moment viuen un mínim històric, amb únicament 17 ajuts atorgats durant el 2024, es comprova que el principal motiu pel qual s’opta per no concedir-lo és el fet que la persona que l’havia demanat ja ha trobat feina. Així, sumant les dades entre 2021 i el primer trimestre d’enguany es van refusar un total de 415 peticions. I en 247 casos el motiu va ser que la persona ja tenia un nou treball i ja no es trobava inscrita al Servei d’Ocupació. En segon lloc, l’altre motiu més habitual, tot i que només amb 50 casos, és perquè la persona es trobava sense treball en haver estat acomiadat per motius disciplinaris.
En altres tipologies de prestacions, la denegació acostuma a tenir un component econòmic. Així succeeix amb els ajuts econòmics ocasionals. Entre 2019 i el primer trimestre d’enguany es computen un total de 401 denegacions. D’aquestes, 285 casos es devien al fet que la persona superava els ingressos mínims establerts o que encara tenia altres recursos. En el cas de la prestació pels fills a càrrec, el motiu principal també és que la persona demandant supera el Llindar Econòmic de Cohesió Social: succeïa en 485 de les 720 peticions registrades des del 2019, seguit de no complir el requisit d’haver residit almenys set anys al país.
Situació similar es dona amb l’ajut al lloguer. En aquest cas, des del 2022 s’han refusat 208 noves peticions i, d’aquestes en 206 ocasions era per superar els ingressos o el patrimoni establert en la normativa. En alguns casos, també influïen altres motius com ara viure en un allotjament turístic o no arribar al mínim de tres anys de residència.
En aquest punt, Segués ha volgut posar en relleu un fet: Recorda que a partir del 2023, Govern va prorrogar de forma automàtica les ajudes al lloguer que ja estaven concedides. I aquí és on fa una reflexió. “Si amb altres prestacions, sortosament, les persones han apujat el seu nivell econòmic i van menys ofegades, tant per no poder rebre l’ajut, amb l’habitatge potser passa el mateix. Per què no s’ha fet doncs la mateixa anàlisi amb els beneficiaris?”, comenta la consellera general, tot posant en relleu que “es pot produir alguna situació injusta”.
La parlamentària també apunta que amb la pregunta escrita -i amb una anterior d’oral que es va fer en sessió de control- “nosaltres volíem interpel·lar la ministra per entendre exactament quina és la filosofia que guia la política social de Govern i entendre com funciona la xarxa de protecció”. En aquest sentit, no amaga que les explicacions donades des de l’executiu no les considera encara prou satisfactòries. Sí que apunta, però, que des de Concòrdia “defensem un model més emancipador de la persona i això passa per tenir un seguiment dels indicadors de les ajudes”.