Vist tot plegat, i vist el comportament que estava tenint el jove, i després de descartar traslladar-lo a Espanya on el suposat ‘mena’ pretenia arribar -i va arribar a Andorra per confusió i pensant-se que estava a l’Estat espanyol- i on les autoritats d’aquell país no haurien acceptat, es van fer els contactes pertinents amb França per retornar-lo. El noi s’havia fugat, aparentment, d’un centre de Tolosa. L’operació de retorn ja fa uns dies que es va dur a terme, tot i les exigències i laments del jove, amb un comportament que va indignar més d’una i de dues de les persones que el van haver de tractar.
El jove va arribar a Andorra el cap de setmana passat, és a dir, el primer d’aquest mes de maig. Es va dirigir de forma directa al despatx central de policia i al·legant que era menor va exigir suport, allotjament i que es regularitzés la seva situació al país. El noi, però, com s’ha apuntat, es pensava que estava a Espanya. I aquí ja hi va haver un primer xoc d’un jove amb exigències de primera categoria i un elevat coneixement dels drets que l’assistien. Que l’assistien, però, com a menor.
Mentre ha estar sota la responsabilitat d’Afers Socials ja hauria protagonitzat algun que altre petit incident. Tot i que estava supervisat, entre cometes monitoritzat, almenys en una ocasió se’l va haver d’anar a ‘pescar’ perquè no estava on hauria d’estar. Amb posterioritat es va fer la prova del canell, que és molt fiable a no ser que el suposat menor en qüestió tingui problemes de creixement, que no era el cas perquè l’adolescent en qüestió ja es veia plenament desenvolupat, i s’hauria conclòs que el jove superava els 18 anys. No els passava de forma rasa, no. En podia tenir 20 o més. Tot i el seu caràcter desafiant i el seu comportament poc respectuós en algunes ocasions amb els professionals que el van atendre, es va optar per enviar-lo de tornada per allí on havia vingut.