La problemàtica dels lloguers ha protagonitzat tres de les qüestions formulades per l’oposició -més concretament, des d’Andorra Endavant-. I dues d’elles se centraven en els pisos buits que actualment hi ha al país. Molts d’ells, s’ha admès tant des de la formació com des del Govern, són propietat de persones estrangeres que no els tenen declarats al seu país. Ara, apunta Marsol, la situació hauria començat a canviar.
“Ens consta que darrerament s’han fet regularitzacions”, ha comentat la ministra. Des d’AE, la seva líder, Carine Montaner, ha proposat que es fes alguna mena de campanya per “acompanyar aquests propietaris”, ja que, al seu entendre, “guanyaríem molt”. Marsol ha apuntat que una acció d’aquesta mena “no ens correspon a nosaltres sinó que és competència d’un altre Estat”.
Malgrat això, sí que ha revelat que, en els darrers temps, “s’ha demanat un informe del règim fiscal a Espanya” que ha elaborat un catedràtic de Barcelona. I aquest destaca que “des de la sentència del TEJE ha canviat el procés de regularització i, ara, és molt simple”. Per això, ha posat un exemple: per declarar un pis valorat en 300.000 euros, es pagarien només 724. I, fins i tot, en el pitjor dels casos -que es detectés via inspecció- el càstig superaria per poc els 900 euros.
Per això, Marsol entén que, ara, regularitzar un immoble a Andorra no ha de suposar cap gran obstacle. “Són persones que, potser, per diferents circumstàncies, ja els va bé tenir els pisos en aquesta situació”, ha apuntat. En canvi, ha deixat clar, això “a nosaltres no i ens interessa que els vagin regularitzant, intentem fer aflorar aquests pisos, perquè això serà en benefici de tots”.
La titular d’habitatge també ha admès que, ara per ara, són “molt pocs” els propietaris d’immobles buits que els han inscrit voluntàriament al registre que ha de permetre que abonin l’impost que els grava. La situació, assegura, canviarà a partir de l’any vinent. “Ja comencem a tenir les dades en col·laboració amb mútues, FEDA i els comuns d’aquells immobles sense comptador o amb consum zero”. A partir del 2025, ha avançat, “Finances podrà tenir informació i incloure més titulars al registre” i, per tant, “el podrà començar a aplicar”. Malgrat això, al pressupost s’ha volgut ser “prudent” i s’ha “consignat un import similar al recaptat els darrers anys”.
Un tercer tema abordat ha estat el control que es fa sobre els beneficiaris dels ajuts al lloguer. Noemí Amador considera que no és prou eficient. Així, ha fet admetre a la ministra d’Afers Socials, Trini Marín, que no és fàcil comprovar si una persona a qui s’ha concedit aquesta prestació té algun immoble de propietat en un altre país. “És un procediment complicat perquè implica coordinar-se amb administracions estrangeres i no es té aquesta informació en l’actualitat”, ha reconegut. Per tant, tot just es demana “una declaració jurada”, tot i que, ha apuntat, després hi ha altres mecanismes, com ara la revisió dels comptes bancaris, que poden ajudar a comprovar si s’ha mentit o no.
Amador també ha expressat preocupació pel fet que, al seu entendre, no es garanteix que els diners que s’atorguen vagin a pagar el lloguer. Per això, ha posat sobre la taula la possibilitat de fer la transferència directament al propietari. Marín no s’ha mostrat favorable i ha remarcat que abans de pagar cap ajuda sempre es demana el rebut que acredita s’ha pagat la renda. També ha avançat que, de cara a l’any vinent, la renovació d’aquestes subvencions no serà automàtica sinó que “es tornaran a revisar tots els requisits de les peticions”.
AJUT A LA DEPENDÈNCIA, EL 2025
En una altra de les preguntes, formulada en aquest cas per la consellera general de Concòrdia Maria Àngels Aché, la ministra d’Afers Socials, Trini Marín, ha avançat que la voluntat és poder embastar l’ajuda per a persones que han de cuidar familiars amb alts graus de dependència durant l’any passat. No n’ha volgut donar gaire detalls, malgrat la insistència de la parlamentària laurediana i d’altres, però ha apuntat que “s’ha iniciat els treballs els diferents ministeris i amb la CASS”. Per això, tot i ser “cautelosa” amb els terminis, s’ha mostrat confiada en el fet que pugui ser una realitat l’any vinent.
“Hi poden haver moltes fórmules, però no puc entrar al detall”, ha comentat. Això sí, ha advertit que “haurà de tenir uns requisits molt estrictes, com ara que sigui una persona amb una dependència molt elevada”. També entén que serà “una ajuda temporal”, ja que “potser arriba un moment que cal pensar que la persona dependent haurà d’anar a una residència perquè el familiar ja no arriba a cuidar-lo”. Justament, sobre aquests centres, ha apuntat que ara la llista d’espera per accedir-hi és de 20 padrins, dels quals 12 estan a un centre de dia i vuit més amb el servei d’atenció a domicili.