La presidenta de Projecte Vida, Eva Tenorio, considera que l’establiment d’internament propi “hauria de ser prioritari” i la màxima responsable de l’ADJRA, Sandra Cano, exigeix que sigui “un recurs de qualitat, no qualsevol coseta d’estar per casa, que tenim cinquanta mil rotondes que muntem i desmuntem i fem moltes altres coses però resulta que no podem disposar d’un centre per aquelles persones que pateixen problemes de salut mental. Facin el favor de crear el recurs al país. Ja n’hi ha prou”, clama Cano.
Cano: “Cal un recurs de qualitat, no qualsevol coseta d’estar per casa, que tenim cinquanta mil rotondes que muntem i desmuntem i fem moltes altres coses però resulta que no podem disposar d’un centre per aquelles persones que pateixen problemes de salut mental. Facin el favor de crear el recurs al país ja”
Per a Tenorio, el recent pronunciament de la sala civil del Tribunal Superior (TS) establert en un aute referit a un cas concret però que fa una reflexió jurídica més àmplia evidencia allò que “hem dit sempre, que al Principat d'Andorra hi hauria d'haver un centre d'internament propi, un centre tant per a trastorns addictius com per a les altres patologies i tal com està la salut mental i els trastorns addictius al país”, la construcció d’aquest establiment ha de passar per davant de moltes altres coses.
Sandra Cano detalla que les autoritats andorrana “diuen que amb els convenis bilaterals amb els centres ja serveix”, però els tribunals han deixat clar que no. Que cal un marc general, un conveni internacional amb els estats on es vulguin enviar persones amb trastorns. “És que ens hi farem mal”, adverteix la presidenta de l’ADJRA. “Baixen aquestes persones a Catalunya sedades, en una ambulància. Hi ha persones que s’escapen del centre on les envien i estan perdudes en un país que ni tan sols és el seu”.
Cano ha explicat que l’aute que canvia el paradigma que es ‘venia’ fins ara té a veure amb “una persona major d’edat”, però és que hi ha molts pares que en relació als seus fills “firmen els consentiments per desesperació”. Denuncia que es fan trasllats gairebé de qualsevol manera i que hi ha no pocs batlles que autoritzen trasllats sense mirar-s’hi gens. Igual com després, les autoritats corresponents “no fan el seguiment acurat”.
La presidenta de l’ADJRA remarca que “no podem enviar la gent fora d’Andorra i, és que a més a més, quan retornen al país no es té una bona xarxa de suport ni per a ells ni per a les seves famílies”. Sandra Cano ha recordat que “abans eren 4, però ara són 44, i cada vegada hi ha més persones amb aquests problemes i tots podem passar per aquí”. I ha deixat clar que “s’agreuja el problema de la salut mental, que ja és un problema global”. I a Espanya, que és la sortida habitual d’Andorra, “ja comencen a tenir llistes d’espera i als andorrans ja no ens reben tan fàcilment”.
Comentaris (4)