Que Macron era favorable a l’avortament no és cap secret. No es pot pas oblidar que França va ser un dels països pioners en tirar endavant aquest dret per a les dones. Així ho han posat en relleu tant les forces polítiques com les associacions feministes consultades per Altaveu. Ara bé, en aquest cas cal tenir en compte un doble vessant. Per un costat, cal tenir present que, fins ara, i a diferència del seu homòleg episcopal, el cap d’Estat gal sempre havia estat més discret. Fins i tot, en la seva visita al país, va voler deixar clar que eren els andorrans els qui havien de decidir. Forma de fer, tot s’ha de dir, ben diferent de la de bisbe d’Urgell.
Ara, però, Macron ha defensat obertament que l’avortament és un dret. Clar... i en aquest cas, francès. I també molt contundent. Probablement, com apunten els analistes, amb ganes de posar el dit a la nafra de la nova presidenta de l’europarlament, una Roberta Metsola obertament contrària a la interrupció voluntària de l’embaràs. Només l’inquilí de l’Elisi sap si, a l’hora de preparar la seva intervenció a la cambra també, va pensar, ni que fos de resquitllada en la situació a Andorra. Ho fes o no, però, impacte n’ha tingut. De fet, des d’alguna associació de dones, com Acció Feminista, s’ha demanat, ho ha fet una de les seves responsables, Aurora Baena, ja a qui pertoqui que mesuri “amb el mateix raser” els dos Coprínceps. I, per tant, que no es vulgui passar de puntetes, com va fer Eric Jover, sobre aquestes declaracions.
Unes paraules que, a més, tenen un segon vessant. Macron, a qui les enquestes donen per gran favorit en les presidencials d’aquest any i, per tant, cinc anys menys de mandat, vol que l’avortament passi a ser un “dret fonamental” en el marc de la Unió Europea. I això, ho han reconegut des dels grups que donen suport a Govern, i especialment Carles Naudi, també pot implicar Andorra. Com ha recordat el parlamentari massanenc, líder de Ciutadans Compromesos, el Principat es troba en el marc d’unes negociacions amb la UE per tancar un acord d’associació. Acceptar la carta de drets podria ser “un element més a tenir en compte”.
L’acció del Copríncep francès arriba poques setmanes després que l’avortament tornés a posar-se a primera filera del debat polític arran que es fes públic l’informe demanat per l’anterior Govern i que obria la porta a una despenalització compatible amb la Carta Magna. La polèmica viscuda llavors va donar pas a un acord entre les forces parlamentàries: abordar l’afer en una taula per mirar de trobar una solució. Sempre, com ha remarcat el president del grup demòcrata Carles Enseñat, amb un “equilibri” entre els drets i el respecte institucional. Un treball que des de l’executiu i majoria es vol “discret”, aspecte que accepta el Partit Socialdemòcrata, convençut, almenys així ho ha manifestat el seu líder, Pere López, que es pot trobar la fórmula per “avançar” en una matèria en la qual, ha remarcat, “el país ho ha de fer”.
Que les paraules de Macron suposen una certa pressió és poc discutible. Ara, però, caldrà veure si aquesta serà positiva o negativa. “M’agradaria que influïssin”, ha admès la presidenta de l’Associació de Dones, Mònica Codina, que ha remarcat que, de pressió, “cada cop en tindrem més com a país”. Per això, entén que “aquestes declaracions poden ajudar a fer aquests passos, que són necessaris, i a desencallar la situació”.
Des d’Acció Feminista, en canvi, Baena és més pessimista sobre la possible repercussió de les paraules de Macron en aquestes reunions. Lamenta, especialment, el fet que “des de Govern es continua amb una posició ambigua” i que “s’ha intentat desactivar”. Per ara, es mantenen “a l’expectativa”.
El possible efecte en aquest diàleg ha estat abordat de puntetes pels grups. Des del PS, s’ha optat tot just per “celebrar” les declaracions del Copríncep amb la ferma voluntat de no donar cap excusa per dir que s’ha trencat la discreció requerida. Des de la majoria, sí que s’ha admès que pot haver-hi influència, però a la vegada s’ha remarcat que el model institucional s’ha de preservar. L’objectiu, com ha apuntat Enseñat, seria aconseguir que s’assolís aquest dret “des d’un model de pacte”. Ara, caldrà veure si la pressió que arriba des de París via Estrasburg pot ajudar a desenrocar la històrica posició immobilista en aquest afer que es té a la Seu d’Urgell... i al Vaticà.