L’organisme ha presentat l’Informe d’avaluació sobre de la situació de les dones i la igualtat el 2023. Una de les qüestions que posa èmfasi és en el sexisme i la violència. Ronchera s’ha posat les mans al cap amb les dades de l’estudi d’impacte de la tecnologia i l’adolescència en què el 47,5% dels joves han accedit a contingut pornogràfic i que un 27% de les noies han rebut pressions per enviar fotos o vídeos amb contingut eròtic.
“Les més perjudicades quan hi ha un mal ús de les noves tecnologies o de les xarxes són les noies”
Per aquest motiu, considera important regular els continguts digitals per combatre estereotips sexistes, els tractaments desiguals i degradants i la pornografia en línia. Així mateix, ha demanat als parlamentaris i parlamentàries canvis en el Codi Penal per elevar dels 14 als 16 anys el consentiment de manera expressa de les pràctiques sexuals. Ronchera ha explicat que això ja s’ha fet “en països com el Regne Unit, Països Baixos o Luxemburg i és una qüestió que pot ajudar en temes d’assetjament i violència que en l’àmbit de menors existeix”. En aquest sentit, ha exposat “les més perjudicades quan hi ha un mal ús de les noves tecnologies o de les xarxes són les noies”.
Per l’IAD és important un sistema de suport a les víctimes de delictes tecnològics, així com programes de rehabilitadors per als agressors. Precisament, remarca que en les escoles “s’ha de fer més” per prevenir els casos d’assetjament ampliant els programes a primera i segona ensenyança. Així mateix, també ha exposat que els referents d’igualtat treballin de manera més coordinada amb els docents i se’ls doti d’eines i recursos per fer el seguiment. En aquest sentit, la membre de la comissió executiva de l’Institut, Pilar Armengol, considera que seria interessant la regulació de l’ús de les noves tecnologies als 16 anys.
En l’informe s’ha posat de manifest les diferències que hi ha en tots els sectors entre homes i dones. En el cas de l’administració pública, exposa que la bretxa salarial és del 0,28% i com més puja l’escala jeràrquica, aquesta s’incrementa fins al 17%. Ronchera ha demanat una formació obligatòria en termes d’igualtat a tot el personal perquè “ha de ser un referent i un exemple”. Apel·la a la segregació horitzontal i que es promogui la incorporació de les dones en sectors masculinitzats i demana que en el cas de les adjudicacions públiques es facin també tenint en compte requisits d’igualtat.
En el sector privat, també es demana la reducció de la bretxa salarial, així com permisos de paternitat i maternitat de 20 setmanes i remunerats amb el 100%. En aquest sentit, diu, que l’Observatori de la igualtat presentarà un estudi sobre aquesta situació.
CONCILIACIÓ
Una de les qüestions que també s’ha insistit és el de la conciliació de la vida laboral i familiar. La consellera general d’Andorra Endavant, Noemí Amador, ha demanat si en els darrers anys s’han vist avenços i la resposta de la secretària general ha respost que “és difícil perquè tenim una economia liberal que mira un creixement econòmic i comporta tenir una població immigrant”. Afegeix que la taxa d’activitat es troba per sobre de Suècia i “les dones treballen moltes hores i falten moltes mesures per poder conciliar”. Per resoldre això, què es pot fer? Montserrat Ronchera ha respost que “no és evident que les empreses posin mesures i cal pensar com equilibrar-ho”. Una solució passaria, segons diu, pels convenis col·lectius.
La introducció de quotes en alguns sectors molt masculinitzats també és una altra de les propostes per aconseguir l’equilibri. Ha parlat dels cossos especials o sectors com el de la construcció, transport. Així mateix, diu que en la cura de persones hi ha pocs homes.
L’IAD no ha perdut l’oportunitat de reivindicar al Consell General que les dones puguin avortar a Andorra i que ho cobreixi la CASS com qualsevol altre acte mèdic.
Finalment, s’ha fet èmfasi que hi hagi un major control sobre els comentaris anònims als mitjans de comunicació i Ronchera considera que “seria bo que s’obligués les persones a identificar-se. Precisament, tenen previst fer una campanya juntament amb la policia i el Consell Superior de la Justícia. També es vol acabar amb la publicitat sexista.