Així ho ha explicat el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, durant la sessió de control que s’ha celebrat al Consell General a preguntes del parlamentari del Partit Socialdemòcrata, Carles Sánchez. Així, davant la denúncia formulada per Sánchez tot posant en relleu la falta de regulació d’aquesta modalitat, des del Govern s’ha defensat que sí que ho està, a l’article 30 de la Llei de Relacions Laborals. “Allà ja s’apunta quins compromisos cal assumir per part d’empresa i treballador i quins són els drets i obligacions. Se li aplica tot el que ja preveu el text”, ha afirmat.
El PS retreu a la majoria que seria necessari fer una llei específica on regular, entre altres aspectes, punts com qui assumeix certs costos o el dret a la desconnexio
Per això, l’executiu no es planteja una llei específica perquè amb la de relacions laborals “és suficient perquè es pugui fer amb el màxim de garanties”. Sí que es vol elaborar “una guia” que es vol impulsar amb el “consens” de sindicats i patronals en el marc del consell econòmic i social i “partint del que marca l’Organització Internacional del Treball (OIT)”. En tot cas, s’obre la porta a la possibilitat de canviar els plans i elaborar un reglament específic “si en el marc de la discussió ens ho demanen els agents econòmics i socials”.
De fet, Gallardo ha volgut remarcar que tot treballador pot negar-se a canviar la modalitat de treball. Així, ha recordat que l’article 30.6 de la llei de relacions laborals estableix que “el refús per part de la persona assalariada d’acceptar la modalitat de treball a distància o teletreball no és motiu d’extinció, suspensió o modificació del contracte de treball inicial”.
Des del PS, Sánchez ha deixat clar que la formació considera que cal una llei específica sobre aquesta modalitat. “La necessitat de legislar és òbvia perquè seria més fàcil i garantista”, ha apuntat. També ha argumentat que aquest hipotètic text hauria de recollir aspectes com la “garantia de la igualtat de tracte”, el “respecte a l’horari habitual de feina i el dret a la desconnexió” o qui ha d’assumir el material i els costos associats al lloc de feina, així com la salvaguarda del dret a la privacitat.