Fa unes setmanes, a través d’un aute, la sala civil del Tribunal Superior va deixar clar que els internaments forçosos a l’estranger no es poden realitzar més. Que s’han de fer al país. I, en tot cas, que hi ha d’haver els convenis internacionals necessaris que regulin, per exemple, com s’han de fer els trasllats d’aquestes persones des del Principat fins al centre que es dictamini com el més adient. Sense aquests acords interestatals es podria estar parlant d’una detenció il·legal en el trajecte des d’Andorra fins al centre en qüestió.
Andorra ha fet alguns acords amb establiments concrets. Però no pas cap conveni internacional. I això que la llei obligava l’executiu a fer-los. I, per tant, no pot obviar la seva obligació. En efecte, la Llei qualificada de la persona i de la família estableix una clara obligació en una disposició final. I la llei en qüestió, va estar molts anys negociant-se, molts anys sobre la taula, i, finalment, a la recta final de la legislatura passada es va aprovar. En concret, a mitjan juliol del 2022 i un mes després, durant l’agost, es va publicar.
La legislació prenia tot els seu efecte i la seva vigència al cap de mig any, és a dir, des de principi d’aquest 2023 la majoria d’elements que inclou la llei són ja vigents. I establia altres terminis per a d’altres qüestions. En concret, la disposició final novena fa referència als tractats internacionals i convenis de col·laboració i adaptació de la normativa relativa a la verificació de la capacitat. I fixa que en el termini d’un any des de la publicació d’aquesta Llei el Govern ha de promoure la signatura de tractats i convenis, especialment amb els estats més propers, per garantir el reconeixement de les resolucions judicials de les autoritats de la residència habitual de la persona interessada en els internaments forçosos que calgui efectuar en un altre Estat.
El termini màxim, doncs, es va escolar l’agost passat. I, per ara, no consta que el Govern hagi fet res de res. També establia la mateixa disposició que en el termini d’un any des de la publicació d’aquesta Llei, el Govern ha de promoure l’adaptació dels procediments de verificació de la capacitat establerts a la normativa vigent. I passa el mateix que en el punt anterior. El més calent és a l’aigüera. I no són poques les obligacions que estableixen les normes que el Govern acaba per incomplir.
I ara la qüestió és més que necessària perquè qualsevol demanda d’internament forçós a l’exterior que es faci, per manca de recursos al país, serà denegada de forma constant i gairebé automàtica. La llei era clara i els tribunals han estat més que rotunds. I no consta pas que el Govern, que manté un silenci sepulcral, estigui fent els deures. Ni tan sols que s’hi hagi posat a fer-los.