Govern encareix les tarifes per entrar a una residència sociosanitària

El nou model “menys medicalitzat” però “més centrat en l’atenció a la persona” suposa per als nous usuaris dels centres públics o de places concertades un considerable increment de preu, mentre que es redueix substancialment la despesa de la CASS

Teresa Milà i Carme Pallarés han estat les encarregades de fer públic l'increment de tarifes.
Teresa Milà i Carme Pallarés han estat les encarregades de fer públic l'increment de tarifes. G. P.

Entrar a un centre sociosanitari sortirà, a partir de demà, més car. El Govern ha aprovat les noves tarifes de les places públiques en residències per a gent gran i el que queda clar que el pas d’un model “massa medicalitzat” a un de “més atenció a la persona” acabarà suposant un cost més elevat per als padrins. Són els que surten perdent d’una nova graella que, en canvi, permetrà reduir el cost global per a l’administració, en especial per a la CASS, en reduir els actes de caràcter sanitari.

Les noves tarifes seran d’aplicació a partir d’aquest dimecres, quan es publiquin al BOPA. No afectaran els residents actuals, que seguiran amb els costos del model encara vigent. Per tant, les pagaran només aquells padrins que entrin, a partir d’ara, a un centre sociosanitari, sigui directament en un de públic com el Cedre, sigui en alguna de les places concertades amb els privats, com ara Salita o Sant Vicenç d’Enclar.

Per posar un exemple, un padrí amb un grau de dependència 3 i el 100% de reemborsament de la CASS fins ara pagava tot just 780 euros al mes. Ara, n’haurà de pagar 1426,30.

“Volem una evolució d’un model molt medicalitzat, perquè els centres sociosanitaris no són hospitals, sinó que els recursos han de centrar-se en l’atenció a la fragilitat i a l’autonomia”, ha explicat la secretària d’Estat d’Afers Socials, Teresa Milà, que ha estat la responsable governamental d’explicar el canvi de tarifes. Per la seva banda, la cap d’àrea de Recursos Sanitaris, Carme Pallarés, ha argumentat que, fins ara, el que pagava l’úsuari no es calculava en funció del cost real. En canvi, ara, s’aplicarà un índex de comorbilitat i altres paràmetres.

Fins ara, la tarifa comptava, per una banda, la despesa de la CASS. L’usuari n’havia d’abonar el 10%, si és que no tenia reconegut la condició de reemborsament al 100%. A això se sumava un mòdul “hoteler”, que era de 780 euros mensuals. La resta fins al cost total establert l’afrontava Govern.

Les noves tarifes presenten fonamentalment dues modificacions. Per un costat, el preu per a l’usuari del mòdul hoteler. Puja a 926,30 euros. Per l’altra, es crea un nou apartat: el mòdul d’atenció personal a l’autonomia. En funció del grau de dependència, l’usuari pagarà 500 o 600 euros. Per posar un exemple, un padrí amb un grau de dependència 3 i el 100% de reemborsament de la CASS fins ara pagava tot just 780 euros al mes. Ara, n’haurà de pagar 1426,30.

Milà ha defensat que amb el canvi “s’ajusta la tarifa al cost real del servei”. En aquest sentit, ha apuntat que “el sistema actual es basa en un model en el qual el 60% o 70% del cost recau en la despesa sanitària”. Ara, ha apuntat, “volem anar a un servei menys medicalitzat però de més atenció personal”. I en aquest, “la persona, en funció dels seus ingressos i patrimoni, aportarà més o menys”. També ha volgut remarcar que “qui no tingui recursos podrà sol·licitar una ajuda ocasional a Govern”.

Per la seva banda, Pallarés ha apuntat que “no necessitem un servei tan medicalitzat”. Per tant, el cost global “baixa”. En canvi, però, qui es beneficia d’aquesta reducció de costos és, sobretot, la CASS, que “paga en funció de la despesa sanitària de les persones”. En alguns casos, Govern haurà d’aportar més diners. En els més greus, en canvi, menys. També ha defensat que el preu públic final és “inferior a les tarifes que es paguen a França” que, segons ha apuntat, funciona amb un sistema similar.

Actualment, als quatre centres residencials del país hi ha 378 places, d’aquestes, 235 concertades. Milà ha avançat que “treballem per tenir-ne més”, tot posant en relleu que hi ha una llista d’espera relativament baixa: de nou persones. “Ara se’ls até per privat o bé amb recursos de proximitat”, ha apuntat.

Comentaris (8)

Trending