Després de la detenció de dimarts, que ja es va produir al tomb del centre residencial dependent de la FPNSM, el batlle encarregat del cas va acabar concloent que era millor que el jove seguís a l’Albó -que és on resideix com a tutelat de la fundació privada, que fins i tot ha acudit als tribunals per poder-se’n desprendre- encara que amb control monitoritzat i, per tant, no pugui sortir-ne si no és de manera controlada, que no pas que se l’ingressés al centre penitenciari. La mesura, que pot ser terapèuticament la millor per a l’implicat, topa frontalment amb altres interessos.
D’entrada, segons que han indicat diverses fonts, evidencia aquest cas novament que Andorra no té els serveis o infraestructures necessàries per tractar segons quins comportaments o actituds, que lliguen encara que de forma molt col·lateralment, com a priori seria el cas, amb trastorns de naturalesa mental. També ha constatat l’Altaveu cert malestar entre el personal de l’Albó i algunes famílies d’usuaris del centre que no entenen com una persona amb un full de serveis delictius o pseudodelictius que comença a ser notable pugui estar ingressat en un centre on hi ha persones amb patologies mentals fins i tot severes.
En tot cas, des de la FPNSM es deixa clar que s’atén el jove “transitòriament a la residència Albó a l’espera que es pugui fer la derivació oportuna a una estructura més adient i que pugui donar resposta a les necessitats d’aquest jove”. Però d’això en fa molts mesos i no hi ha cap solució a la vista, davant la indignació generalitzada de la institució -que formalment fa silenci- i del personal i les famílies, que tampoc no és que alcin en excés la veu.