Els responsables de l’estudi, la consultora francesa Actense, van ser els primers a comparèixer davant la comissió parlamentària que ha d’intentar assolir un consens per aquesta reforma. Uns canvis legals que, adverteixen, són essencials i no es poden ajornar. “Qualsevol retard en la implementació complicarà la solució del problema, augmentant amb el temps el pes dels drets adquirits en condicions actuarialment desequilibrades”, posa en relleu el document compartit amb els consellers generals, al qual ha tingut accés Altaveu.
Segons les projeccions, el que cal pagar per prestacions ascendirà a 200 milions el 2026 i a 400 el 2035, mentre que els ingressos sempre quedaran molt per sota d'aquesta xifra
Ras i curt. La reforma, siguin quines siguin les mesures que s’acabin implementant, cal fer-la ja. No val esperar a la propera legislatura. En cas contrari, la situació encara s’agreujarà més. I no es pot dir que sigui, ara mateix, bona. Els experts han actualitzat les dades de l’estudi amb les xifres dels dos darrers anys, marcats per la pandèmia, i les conclusions es mantenen: “en l’horitzó 2039, el règim serà insolvent; des del 2024-2025, una intervenció de les finances de l’Estat serà indispensable per cobrir el desequilibri entre les cotitzacions i les prestacions”.
I és que els dos darrers anys no han ajudat en res a evitar la deriva del sistema. Un motiu? El fet que el nombre de cotitzants hagi patit una davallada a conseqüència de l’impacte econòmic de la pandèmia del coronavirus. Així, els experts van posar en relleu que durant el 2020 el nombre de cotitzants va caure un 1,7% i el 2021, un 0.6%. I això, lògicament, ha afectat els ingressos de la branca jubilació.
Segons el que marca l’estudi, es confirmaria que l’any 2024 aquesta entrarà en dèficit. És a dir, que el que es paga en prestacions de retir serà superior al que es recapta dels actuals assalariats i autònoms. Llavors, com apunta la presentació feta davant la comissió, serà Govern qui hagi d’assumir aquesta diferència negativa que, però, anirà creixent any rere any.
Així, s’estima que les obligacions de la branca seran ja de 200 milions d’euros anuals el 2026 i que el 2035 ja assolirien els 400. En canvi, amb les actuals característiques del sistema, la recaptació via cotitzacions quedarà molt per sota. Tot justs arribaria als 200 milions el 2047. Per tant, els números vermells serien insostenibles.
Els experts d’Actense ja apunten possibles mesures a prendre. Un dels problemes és el coeficient de conversió, molt desajustat amb l’esperança real de vida. Així, l’actual sistema es basa en el fet que, un cop jubilats, la persona cobrarà la pensió durant 9,6 anys. Això, evidentment, no es compleix en la gran majoria de pensionistes. Per això, apunten a un retard en l’edat de retir o a modificar aquesta taxa de conversió.
La comissió mantindrà aquest dimarts una segona reunió. En ella, està prevista la compareixença de l’assessor de la CASS, José Antonio Herce, per presentar el paquet de propostes de reforma que han estat validades pel consell d’administració de la parapública.