Una part del personal estava molt molest amb el comportament, suposadament anòmal en alguns casos -i en tot cas, la junta liderada per Josep Pol (ep, secretari judicial) haurà de valorar fins a quin nivell d’anomalia-, del director de l’organització, un home que, d’altra banda, ha estat un dels actius positius, almenys de portes en fora, un dels rostres agraïts, del combat contra la pandèmia. Però una part dels treballadors, treballadores moltes, no compartien la mateixa imatge.
Fins al punt que algunes d’elles -i hi hauria suposadament dos faccions diferents amb anomalies presumptes de dues naturaleses diferents- van fins i tot elaborar un escrit, un esborrany almenys, disposades a buscar signatures de suport per evidenciar com de fartes estaven d’algunes maneres de fer laborals i personals de Fernàndez. La junta, que té intenció de reunir-se aquest dijous segons algunes fonts, va veure llavors que quelcom s’estava coent i no pas gens agradable. Això no obstant, no hi hauria elements fàctics prou clars i contundents per adoptar segons quines decisions.
S’hauria com a mínim arribat a plantejar una suspensió de sou i feina de sis mesos que al final s’hauria transformat en una excedència esperant que el temporal amaini
Tot i això, s’hauria com a mínim arribat a plantejar una suspensió de sou i feina de sis mesos que al final s’hauria transformat en una excedència esperant que el temporal amaini tot i que ja fa mesos que s’hauria posat sobre la taula el fet que Jordi Fernàndez no tindria la titulació acadèmica necessària per ocupar la direcció de la Creu Roja. Aquesta circumstància, però, seria ara mateix un tema menor. El malestar del personal és molt major.
Formalment, ho ha reconegut aquesta tarda la ministra d’Afers Socials, Joventut i Igualtat, Judith Pallarès, el Govern no està al corrent de res. L’entitat no ha informat de res de manera oficial a l’executiu tot i l’estreta relació que manté la Creu Roja amb l’administració especialment arran de l’esclat de la pandèmia. Pallarès es mostrava a l’expectativa i preferint no pronunciar-se sobre la qüestió si està a l’espera que l’organització adopti les decisions que escaigui i les exposi.