Espot obre la porta a continuar amb la intervenció en els lloguers si no funciona la llei òmnibus

El cap de Govern és conscient que el projecte de llei “no satisfà a ningú” tot i que admet que si les diferents accions donen els seus fruits “es podrien començar a aixecar algunes restriccions abans dels tres anys de forma quirúrgica”

El cap de Govern, Xavier Espot durant l'atenció als mitjans a la casa de colònies AINA.

El 2027 és quan acaben les pròrrogues dels contractes de lloguer, termini que per al Govern hauria de ser suficient perquè tingui efecte la llei òmnibus que ha de permetre posar més habitatge de lloguer al mercat de preu assequible. El cap de l’executiu, Xavier Espot, és conscient que “hem fet enfadar els diversos sectors econòmics del país, però Governar és això i el temps demostrarà que és un bon projecte”. Ara bé, ha deixat entreveure que si les mesures plantejades no funcionen s’hauran de mantenir les mesures actuals.

La intervenció del Govern en els contractes de lloguer fa uns anys que dura, a causa de la situació viscuda per l’encariment del cost de la vida i l’increment desmesurat dels preus que hi ha hagut en certs casos. Espot té clar que “les mesures intervencionistes no es poden tenir per sempre perquè són desincentivadores”. Admet que estan trigant més del que els hagués agradat i “si podem albirar que a mitjà termini es puguin aixecar cal aplicar el que estableix el nou projecte de llei”. Tot i això, adverteix que “si no som capaços de posar tots els pisos buits que hi ha al país al mercat de lloguer, crec que ja ens podem oblidar d’aixecar les mesures actuals”.

Si les palanques donen fruit, diu, seria “una garantia i si la situació millora, jo crec que fins i tot haurem de tenir un debat de si abans d’aquests tres anys cal aixecar les mesures d’intervenció”

Espot té clar que la llei òmnibus no satisfà a ningú i que en matèria de fiscalitat “hem fet enfadar els diversos sectors econòmics”. Ara bé, ha de permetre a l’executiu disposar d’una oferta suficient a preu assequible que ha d’evitar una “problemàtica social molt greu”. Insisteix en la importància de les tres palanques que han establert com són la rehabilitació d’edificis en desús, que els pisos que fa temps que no hi viu ningú es posin al mercat de lloguer i que una part dels allotjaments turístics també hi acabin.

Si es compleixen aquests requisits, diu, això seria “una garantia i si la situació millora, jo crec que fins i tot haurem de tenir un debat de si abans d’aquests tres anys cal aixecar les mesures d’intervenció”. Advoca per fer-ho d’una manera quirúrgica i, d’aquesta manera, “faríem un favor als propietaris i al país perquè vol dir que haurem resolt una problemàtica que avui dia no està resolta”.

CESSIÓ FORÇOSA

Una de les qüestions que ha generat més polseguera és la cessió temporal forçosa dels pisos buits. El cap de l’executiu ha tornat a deixar clar que “no és una expropiació i preveu una sèrie de garanties i salvaguardes prèvies”. En aquest sentit, remarca que només es durà a terme si després d’haver realitzat diversos requeriments sense obtenir cap resposta per part del propietari.

Sobre l’efectivitat que pugui tenir aquesta mesura, admet que “ara és difícil de saber perquè encara estem obtenint les dades dels comuns”. Afegeix que en cap cas “és una afectació a la propietat privada perquè sempre pot recuperar l’ús del pis, sempre que li doni una utilitat”.

Finalment, critica als qui diuen que només es podran posar 20 o 30 pisos perquè creu que “no són arguments suficients per no haver posat a sobre de la taula una mesura d’aquestes característiques”.