El que ha quedat clar és que la crisi del coronavirus, a part de l’impacte econòmic, també n’ha tingut un, i no precisament lleu, de social. El primer àmbit afectat, lògicament, el laboral. I en aquest, ha defensat Espot, s’ha pogut pal·liar bona part del cop gràcies a la creació de les suspensions temporals de contracte i les reduccions de jornada, les dues figures que traslladen a la legislació andorrana els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO).
El Govern vol consolidar un increment de treballadors socials per atendre el creixement de famílies que necessiten ajuts
Des de l’1 de maig, ha recordat el cap de l’executiu, fins a 1.441 empreses han sol·licitat acollir-se a la mesura, de la qual s’han beneficiat 10.214 treballadors. “Ha contribuït a salvar 10.000 llocs de feina”, ha afirmat Espot. El cost per a les arques del Govern? Per ara, 22 milions d’euros.
Ja fora de l’àmbit laboral, també ha crescut la demanda d’ajuts. Per exemple, les fetes per les famílies. “Dels 237 casos atesos al febrer es va passar a 476 a l’abril. Així mateix, es va duplicar el nombre de demandes d’ajut econòmic ocasional”, ha desgranat Espot, que no ha amagat que aquesta tendència a l’alça es mantindrà en el futur. Per això, “preveiem consolidar l’increment de treballadors socials que atenen aquestes situacions” així com “reduir i simplificar els procediments administratius per tenir-hi accés”. A banda, es posarà en marxa “una història social” que “garantirà que els recursos arribin allà on són realment necessaris”.
Durant el confinament, ha lamentat Espot, també s’han incrementat els casos atesos de violència de gènere. 70 entre abril i juny pels 36 del mateix període del 2019. Per això, “cal seguir adaptant els recursos per donar resposta a aquesta nova realitat”. I, a més, s’ultima el projecte de llei d’igualtat efectiva entre homes i dones, que es vol tramitar al Consell General el desembre.
L’habitatge seguirà sent un àmbit d’actuació prioritari i es demana als comuns que “facin més esforços” per incentivar la construcció de pisos de lloguer a preu assequible
Un altre àmbit que es continua considerant prioritari és l’habitatge i, sobretot, aconseguir que el preu per accedir-hi sigui “assequible”. Per això, s’actuarà en dos fronts, ha avançat el cap de Govern. Per un costat, “accions de caire més social adreçades a garantir que ningú quedi exclòs d’aquest dret”, àmbit on entén que tindrà “un efecte positiu” la creació d’un fons per promoure la construcció de pisos de lloguer residencial. Per l’altre, hi haurà mesures “orientades a garantir l’eficiència del mercat”. En aquest punt es considera clau la futura creació de l’Institut de l’Habitatge i d’índexs de referència per aportar millor informació. A banda, Espot ha fet una crida als comuns, a qui ha demanat que “estiguin disposats a fer més esforços per incentivar que es construeixi més habitatge de lloguer a preu assequible”.
El cap de l’executiu ha refermat que, malgrat la pandèmia, hi ha el compromís d’incrementar progressivament el salari mínim fins a assolir, com marca la Carta Social Europea, el 60% del sou mitjà, a finals de legislatura. Això, de retruc, també permetrà incrementar les pensions més baixes. Sobre les prestacions de jubilació, Espot ha reiterat que vol un pacte d’Estat perquè “si no fem res, en pocs anys la branca jubilació entrarà en dèficit”. I, en aquest punt, s’ha mostrat partidari que “seria un bon signe de la voluntat de consens d’uns i altres que la reforma s’articulés des d’una proposició de llei que emanés del Consell General”.