Després de fer públic el seu malestar, i veient que no hi ha manera que la situació canviï de cap manera, veient també que la ignorància cap a les educadores ha estat la resposta -l’Altaveu tampoc no ha obtingut cap resposta comunal en relació amb les demandes fetes per les treballadores-, el gros del col·lectiu educatiu ha fet un petit pas més que properament s’hauria de traslladar amb peticions formals davant dels teòrics responsables de la guarderia.
Les educadores fa una dècada que tenen les condicions retallades respecte del que percebien llavors. I tot i les promeses, quan se’ls va reduir el salari atès que l’escola es trobava en una situació de crisi econòmica i Causes Pies sucumbia enmig d’un fort deute acumulat, que en cinc anys tornarien a recobrar el que llavors se’ls exigia deixar de percebre, això no ha estat mai així. I el ‘no’ hauria estat normalment la resposta a qualsevol demanda, a banda que tampoc no hi ha un escenari clar d’interlocució.
Des que van sortir a la palestra les queixes i el malestar de les educadores, sí que altres professionals del sector els han mostrat el seu suport i empatia. I consta que alguns contactes hi hauria hagut, almenys, entre el comú i la direcció de la llar d’infants, que és un càrrec intermedi o que teòricament fa d’enllaç entre la corporació i Causes Pies -encara que aquesta institució se n’ha rentat del tot les mans- i les educadores, que sort en tenen, asseguren, de la seva vocació i ganes de treballar.