“Tenim un problema amb l’habitatge i no em sembla una mala mesura a curt termini posar 2.000 pisos al mercat”, comenta Bisbal. Té clar que això tindrà una repercussió, però li preocupa com s’acabarà implementant el projecte de llei que està a tràmit parlamentari. En aquest sentit, posa en relleu que “hi ha immobles que estan molt vells i s’hauran de fer reformes importants. Caldrà veure qui hi tindrà accés i si s’acabaran recuperant les inversions”.
El degà del Col·legi d’Economistes és dels que pensen que la intervenció del mercat de lloguer “no és bona i l’oferta i la demanda s’ha de regular sense intervenir”. Ha deixat clar que “amb tres anys el problema que estem vivint és pràcticament impossible que se solucioni”. En aquest sentit, la intenció del Govern és que abans del 2027 es puguin veure els fruits de la llei de l’habitatge i que les mesures intervencionistes es puguin començar a relaxar. Bisbal, però ha alertat que “si l’executiu vol fer les polítiques socials d’habitatge de la Unió Europea serà inevitable que les accions com les pròrrogues s’hagin d’allargar”.
Un altre dels efectes contraris que pot tenir la llei òmnibus, segons dius, és que “passi el que està passant a França i que els llogaters considerin els pisos socials una renda vitalícia”. Sobre la cessió temporal forçosa dels pisos buits, entén que no agradi als propietaris.
Antoni Bisbal assegura que amb la qüestió de l’habitatge “anem tard perquè fa cinc anys no se’n parlava d’aquesta problemàtica i ara no s’arreglarà en poc temps”. Considera que el que s’ha fet darrerament “és temporal la ciutadania s’haurà d’espavilar”. Tot i això, reconeix que caldrà millorar el tema salarial perquè en una bona part dels casos es destina més del 30% dels ingressos familiars.
El degà dels economistes aposta per donar incentius als promotors privats perquè construeixen promocions de pisos assequibles, sigui “oferint terrenys, un millor finançament o una fiscalitat més favorable”.