Així es comprova amb les dades recollides al segon Observatori d’enguany, elaborat per Andorra Recerca i Innovació (ARI). Es tracta d’un estudi que, com ha volgut posar en relleu Joan Mico, “fem periòdicament, cada tres o quatre anys”. Justament, amb l’objectiu de veure si “hi ha canvis socials”. Aquest cop, a més, es considera interessant veure “que ha passat després del confinament”.
Les dades evidencien que encara es tracta d’una ocupació a la qual les dones hi destinen més temps que no pas els homes. En concret, 17 hores a la setmana, xifra que s’incrementa en el cas d’aquelles que tenen parella, sigui amb o sense fills (18,6) i en el cas de les famílies monoparentals (18,7). En canvi, pel que fa al sexe femení la mitja tot just es queda en 10,4 hores.
Per tant, la diferència és encara molt important. I, en segons quins trams d’edat, encara més. Així, els joves entre 18 a 29 anys només dediquen 7 hores, mentre que les dones d’aquesta edat arriben fins a 15,2.
Pel que fa al temps que es dedica a tenir cura dels fills, també és superior en el cas del sexe femení. 34,5 hores, segons l’Observatori. Això suposa prop de set més que les 26,8 que, de mitjana, hi destinen els homes cada setmana.
Micó ha posat en relleu que es tracta d’una “diferència significativa”. Per un costat, pel fet que “hi ha més proporció de dones que fan mitja jornada o que són mestresses de casa”, un fet que, posteriorment, “té un component en les desigualtats salarials”. I encara que reduïda, apunta, existeix en les parelles en les quals tots dos membres treballen.