Així s’ha anunciat aquest dimarts durant una nova reunió de la taula d’habitatge. La voluntat del Govern, segons s’ha explicat, seria no eliminar totalment la congelació de lloguers vigent des de l’any 2019 com a mesura per intentar pal·liar la greu problemàtica del mercat. És a dir, per a una part dels contractes que acabin durant el 2022, es mantindrà l’opció que el llogater pugui demanar una ampliació d’un any sense pujada de renda.
Ara bé, l’executiu considera que, en alguns casos, aquesta pròrroga no es pot mantenir més en el temps. Es tracta d’aquells contractes que ja van ser objecte de congelació el 2019. Des de llavors, han sumat tres anys sense pujada de cost. I s’entén que cal descongelar-los.
Un dels motius, més enllà de la demanda de liberalització total feta pels propietaris, és evitar que quan la mesura s’aixequi en un futur es puguin voler actualitzar de cop els contractes de tots els anys de la congelació
Per això, el que s’estableix és que es permetrà als propietaris fer un nou contracte per cinc anys amb un increment de la renda màxim del 10%. Tot i això, s’indica que si no hi ha acord entre totes dues parts, es pot mantenir la pròrroga, això sí amb la incertesa de saber que només hi ha garantit un any més.
El ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, ha justificat la mesura tot recordant que “hem de trobar un equilibri entre totes les parts” i que els propietaris “demanaven una liberalització” total que, però, “encara no estem en disposició de fer”. Per això, s’opta per aquesta mesura, tenint en compte que “ja tenim un gruix de contractes prorrogats de molts anys”. En aquest sentit, es vol evitar el que podria passar si la congelació s’aixeca de cop: “hem de començar a evitar que tots puguin alliberar-se al mateix moment” perquè “podria tenir un efecte greu en la inflació”.
Filloy ha explicat que aquesta excepció se suma a les que ja es van recollir en la congelació pel 2021, com ara les dels lloguers superiors a 1.500 euros o els pisos que es vulguin fer servir per a algun familiar. També ha deixat clar que la mesura de congelació, més o menys modulada, va per llarg. De fet, ha indicat que, de cara al 2023, es preveu mantenir-la però amb l’excepció pels contractes que, sense aquesta disposició, haguessin finalitzat el 2020. I així successivament.
“Es fa perquè hi ha una sobredemanda que supera l’oferta”, ha apuntat. Per tant, “mentre es mantingui aquest desequilibri, s’ha de mantenir aquesta protecció per a les famílies”. Això sí, sempre “modulant-la segons la circumstància” i, també, a l’espera que vagin donant resultats les polítiques encaminades a posar nous pisos al mercat.